Plaça Reial: diferència entre les revisions

 

== Urbanització==

 

[[Plaça]] que comunica amb la Rambla pel Carrer de Colom a la Rambla i, a través del [[Passatge de Madoz]], al carrer de Ferran, en un espai que havia deixat el desamortitzat convent dels Caputxins. El 1848 l'Ajuntament va convocar un concurs públic que va guanyar l'arquitecte Francesc Daniel Molina Casamajó, format a la [[Llotja]] i a l'[[Acadèmia de Belles Arts de San Fernando]].<ref name="ipac"/>

La plaça és de planta rectangular porticada, construïda entre el 1848 i el 1960, i es convertí en un dels projectes més importants de l'arquitecte, ben actiu a la ciutat de Barcelona amb altres projectes. La plaça d'estil [[Neoclassicisme (arquitectura)|neoclàssic]] és una versió de la tradicional “Plaça Major” espanyola connectada per carrers i passatges que condueixen a la Rambla, al Carrer d'Escudellers i al Carrer de Ferran. Les façanes dels edificis són de model isabelí; els balcons s'alternen amb les [[pilastra|pilastres]] sobre la planta baixa porticada. A l'[[entaulament]] trobem un [[àtic (arquitectura)|àtic]] lleugerament reculat on la cornisa és una [[balustrada]]. Aquest ordre en les façanes només es trenca pel Passatge Bacardí, el primer cobert de Barcelona i el passatge descobert de Madoz.<ref name="ipac"/>

 

== Història ==

Les idees per reconvertir l'antic [[convent de Santa Madrona]], dels caputxins, van començar a sorgir el [[1822]] i després de la [[crema de convents]] (1835), va començar-ne el desmantellament per convertir l'espai en galeries i un gran teatre per a la ciutat. Va convocar-se un concurs de projectes al qual van presentar-se'n dos de diferents: el de [[Josep Oriol Mestres]] i el de [[Francesc Daniel Molina i Casamajó]]. Mentre es decidia la resolució, l'Ajuntament cedí l'espai per a la seva explotació, i entre 1842 i 1848 hi va funcionar un teatre, el [[Teatre Nou]].