El convit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - l’intel· lecte i + l’intel·lecte i |
m bot: - Apol· lodor explica + Apol·lodor explica |
||
Línia 17:
El banquet no és només un tractat filosòfic sobre l’amor, sinó que esdevé tant per la seva forma com pel seu contingut una obra literària de gran qualitat estilística. No és estrany trobar una obra filosòfica amb una forma tant acurada com aquesta quan en la tradició que li dóna origen els poetes eren els que feien filosofia, és a dir, els poetes eren els predecessors dels filòsofs.
L’elevació poètica de l’obra li ve donada, d’una banda, pel llenguatge, però, sobretot, per la seva estructura compositiva, semblant a una novel·la actual. És un tractat filosòfic en forma de narració dialogada, fet sorprenent en el gènere. Així doncs, comença amb Apol· lodor dirigint-se a uns amics per explicar-los els successos d’un banquet ocorregut anys enrere al qual ell no va assistir, però que coneixia gràcies al testimoni d’Aristodem, el qual sí hi va participar. A partir d’aquí, es narra tota la conversa esdevinguda durant la sobretaula del banquet celebrat a casa d’Agató, en la qual parlen diversos personatges, cadascú amb el llenguatge, tarannà, idees i personalitat pròpies. Aquests mateixos personatges són figures històriques recreades literàriament per Plató per transmetre les seves idees: els fa dir allò que ell vol explicar, no necessàriament allò que els personatges històrics pensàven realment. Constitueix una narració amb diversos nivells dialèctics: Apol·
A més a més, té una estructura que pot, perfectament, adequar-se a la de la narració tradicional: té una presentació (en què l’interlocutor presenta la introducció al banquet d’Aristodem, els personatges i la situació), un nus o desenvolupament (en el qual es proposa el tema de l’Amor i un per un, els comensals van fent-ne l’elogi) i un desenllaç (amb la interrupció d’Alcibíades i la finalització del banquet). Malgrat el contingut filosòfic dels discursos, la forma de l’obra és completament novel·lística: amb diàlegs, interrupcions de la trama (com el singlot d’Aristòfanes), diversos nivells narratius (el discurs de Diotima explicat per Sòcrates), analepsis i figures.
| |||