Ariel Xaron: diferència entre les revisions

Durant la seva llarga carrera Sharon ha estat una figura que ha suscitat gran controvèrsia entre molts sectors, tant a dins com a fora d'[[Israel]]. Els seus seguidors el veuen com un líder capaç d'establir la pau sense sacrificar la seguretat d'[[Israel]]. D'altra banda, molts israelians el consideren un heroi de guerra perquè va defensar el país en la majoria de guerres decisives. Però al mateix temps, ha estat criticat per haver comès crims de guerra, com per exemple els relacionats amb la [[Matança de Sabra i Xatila]] durant la [[Guerra del Líban]] de [[1982]], per la qual la Comissió Kahan, creada per la [[Kenésset]], el va assenyalar com a responsable "indirecte" i "personal". Encara que els israelians no van participar en la massacre, la investigació va acusar Sharon de la seva responsabilitat personal per negligència i complaença amb els fets que van succeir. El resultat de tot plegat va ser la destitució de Sharon com a [[Ministeri de Defensa d'Israel|ministre de Defensa]]. Tanmateix, Sharon va continuar sent un dels líders del seu partit, el [[Likkud]], i va continuar ostentant diferents càrrecs al govern i al partit, arribant a ser el líder del partit el [[1999]] i [[Primer Ministre]] el [[2001]].

 

 

Durant el mandat de Primer Ministre les polítiques de Sharon van provocar enfrontaments amb el Likkud, fins que Sharon va abandonar-lo per formar un nou partit anomenat [[Qadima]] esdevenint el primer Primer Ministre d'Israel que no pertanyia a cap dels dos partits que tradicionalment havien dominat la política del país, el [[Partit Laborista Israelià|Partit Laborista]] i el Likkud. El nou partit creat per Sharon, amb Olmert com a líder accidental per la malaltia del primer va ser el més votat a la [[Kenésset]] a les eleccions de 2006. amb 29 escons.