Bala: diferència entre les revisions

El reconegut armer anglès William Greener va inventar una nova bala l'any [[1836]], semblant al model de Norton tenia un tacó de fusta dins la base de la bala, que amb els gasos de la pólvora s'expandia, forçant-se la sortida i gir, fent-ne una bala més fiable. Tot i això es va considerar un disseny massa complex (per tenir 2 parts) i tampoc va ser adoptat per a la seva producció pels arsenals militars.

 

 

Les bales de plom tipus Minié van ser dissenyades pel capità de l'exèrcit francès Claude Étienne Minié (1814? – 1879). Era quasi idèntica a la bala de Greener, però amb un tascó de ferro a la base (en comptes de fusta). Això permetia que al disparar-se la bala de plom s'expandís i girés amb l'estriatge del canó. L'any 1855, els anglesos van adaptar aquest disseny per als seus fusells. Les bales Minié van ser utilitzades àmpliament per primer cop durant la [[Guerra Civil Americana]], pràcticament el 90% de les baixes en combat foren causades per aquest tipus de bala.

===La bala moderna===

[[Fitxer:100G115G130G150G.jpg|thumb|Cartutxos de calibre [[.270 Winchester]] amb diversos tipus de bala, d'esquerra a dreta: <br> De punta buida, <br> amb coberta de coure, <br> De punta tova, <br> amb punta arrodonida.]]

 

La nova evolució important s'esdevingué el [[1883]] quan Major Rubin, un tècnic i científic suís, va desenvolupar la bala amb coberta de coure; la qual contenia, plom al seu interior i una coberta resistent de coure. Això suposà un gran avenç, ja que les bales fabricades només amb plom es podien fondre degut a la fricció i la temperatura dels gasos produïts per la pólvora. Gràcies al fet que el coure té un punt de fusió més alt i és més dur les bales amb coberta de coure permeten major velocitat i, per tant, major potència i poder de parada.

 

==Disseny==

 

El disseny d'una bala ha d'ajustar-se prou al canó per perquè els gasos del propel·lent no hi passin restant impuls a la bala. Per altra banda s'ha d'ajustar a les estries del canó sense tenir un fregament massa elevat, ja que això alentiria el projectil i danyaria l'ànima del canó. Per tant cal que les bales tinguin unes proporcions molt estandarditzades i ben dissenyades. Un cop disparada la bala gira sobre si mateixa gràcies al relleu de les estries de l'ànima del canó impulsada pels gasos del propel·lent. Això li permet que, un cop fora del canó, tingui un vol estabilitzat permetent un major abast i precisió.