Argos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|270px -> |miniatura |
Cap resum de modificació |
||
Línia 7:
== Història ==
Els seus habitants s'anomenaven "'''''argius'''''". En temps d'[[Homer]], el nom '''''argiu''''' era equivalent a [[aqueus|aqueu]]. Se sap que la regió d'Argos estava poblada per aqueus quan van arribar els [[doris (grup humà)|doris]] i, en general, moltes ciutats van conservar la seva població aquea, i només algunes en van ser poblades per doris, com va ser el cas d'Argos. Un rei de nom Fidó (Pheidon), de la casa de Tèmenos, s'hi situa entre [[770 aC]] i [[730 aC]] i, amb ajut dels pisatanis, va intentar establir una supremacia sobre el Peloponès, i al [[747 aC]] va usurpar la presidència dels vuitenes [[jocs olímpics]], però fou derrotat pels espartans i eleans. Argos fou el cap d'una lliga de ciutats dòriques: Cleones, Phlius, Sicyon (Sició), Epidaure, Troezen, Hermione, i [[Egina (illa)|Egina]]. Aquesta lliga, de caràcter religiós, fou anomenada ''[[Amfictionia]]'''' d'Argos'', i va durar fins al [[514 aC]]. Les lluites amb [[Esparta]] van ser contínues i la causa principal en fou la possessió del districte de [[Cinúria]], i es van produir moltes batalles, entre les quals se'n recorda una en què Argos va guanyar Hysia cap al [[669 aC]]; però al [[547 aC]] Esparta ja se'n va fer amb l'hegemonia després d'aconseguir el domini de Cynuria (amb la llegendària batalla dels tres-cents campions en què va destacar Othryades).
Al [[514 aC]], Egina i [[Sició]], antigues membres de l'[[amfictionia]], que havien estat aliades d'Esparta contra Argos, foren condemnades a pagar una multa. Amb el rei Cleomenes, els espartans van aconseguir la victòria de [[Tirint]], on van morir sis mil argius i la llegenda diu que la ciutat es va salvar per les dones que, dirigides per la poeta [[Telèsil·la]], van rebutjar els espartans a les muralles de la ciutat, cosa que sembla que mai no va passar, però és cert que la ciutat es va quedar sense homes i foren els esclaus qui en van assolir el govern mentre els infants de les classes dirigents creixien, fins quan van tornar al poder i van expulsar els esclaus cap a Tirint. Llavors, Argos ja només va tenir una supremacia religiosa, i no va participar en les guerres contra Pèrsia per la manca de poder, i s'hi declarà neutral; en aquest temps, Micenes i Tirint eren independents i aliades d'Esparta; al [[468 aC]], els argius van destruir Micenes i, a la mateixa època, Tirint, Hysiae, Midea i altres ciutats del districte. Molts ciutadans de ciutats properes foren traslladats a la ciutat. La supremacia religiosa sobre regions veïnes encara durava en començar la guerra del Peloponès, al [[432 aC]].
| |||