Art pop: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m bot: - de manualitat; + de treball manual;
Línia 21:
[[Fitxer:Andy Warhol 1977.jpg|thumb|dreta|200px|[[Andy Warhol]], figura de l'art pop nord-americà, el 1977]]. Als Estats Units l'art pop entra en escena el [[1961]] i arrela amb més força que en cap altre lloc, a pesar de les reticències inicials d'alguns crítics com [[Harold Rosenberg]], atesa la força que l'[[expressionisme abstracte]] tenia en la indústria de l'art. No obstant això, la imagineria ''pop'' era fàcilment assimilable com alguna cosa purament nord-americà, la qual cosa era important, ja que tant els artistes com els col·leccionistes nord-americans estaven en certa manera en lluita o competició amb els europeus. La confirmació d'aquest fet es va produir amb l'exposició titulada ''L'art pop i la tradició americana'' en el [[Milwaukee Art Center]] el 1965. Aquest aspecte nacionalista era l'única cosa que ho acostava a la generació dels expressionistes abstractes; en la resta tot és oposat: els artistes pop ironitzaven sobre la [[cal·ligrafia]] i el gest característics dels expressionistes (les obres de [[Roy Lichtenstein]] en les quals amplifica una pinzellada esquematitzada gràficament), o els enormes quadres de [[James Rosenquist]] en els quals amplifica espaguetis com recordant les nervaciones dels ''drippings'' de [[Jackson Pollock|Pollock]], i en general l'interès posat a rebutjar de l'obra tota traça de la intervenció manual de l'artista.
 
Els precursors de l'art pop americà so [[Jasper Johns]] i [[Robert Rauschenberg]] i el grup ho formen [[Andy Warhol]], [[Jim Dine]], Roy Lichtenstein, James Rosenquist, [[Robert Indiana]], [[Tom Weselman]] i [[Claes Oldenburg]]. En la perifèria del pop americà s'enquadren [[Alex Katz]], [[John Chamberlain]] i [[Larry Rivers]]. A pesar d'aquesta categorització tots són diferents entre si. Warhol pretenia eliminar de l'obra d'art qualsevol traça o signe de manualitattreball manual; moltes de les seves obres estan fetes a partir de fotografies projectades sobre el llenç.
 
Liechtenstein pren els seus motius de les tires de còmics i els amplia a enormes dimensions deixant visibles els punts que resulten del procés d'impressió. Dine combina objectes reals amb fons pintats. Oldenburg fabrica objectes de la vida quotidiana (hamburgueses, navalles, etcètera) a grandàries descomunals que instal·la de vegades en espais a l'aire lliure. Indiana pinta rètols gegantescs que ens reclamen l'atenció i ens amonesten.