Art pop: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Andy Warhol 1977.jpg|thumb|dreta|200px|[[Andy Warhol]], figura de l'art pop nord-americà, el 1977]]. Als Estats Units l'art pop entra en escena el [[1961]] i arrela amb més força que en cap altre lloc, a pesar de les reticències inicials d'alguns crítics com [[Harold Rosenberg]], atesa la força que l'[[expressionisme abstracte]] tenia en la indústria de l'art. No obstant això, la imagineria ''pop'' era fàcilment assimilable com alguna cosa purament nord-americà, la qual cosa era important, ja que tant els artistes com els col·leccionistes nord-americans estaven en certa manera en lluita o competició amb els europeus. La confirmació d'aquest fet es va produir amb l'exposició titulada ''L'art pop i la tradició americana'' en el [[Milwaukee Art Center]] el 1965. Aquest aspecte nacionalista era l'única cosa que ho acostava a la generació dels expressionistes abstractes; en la resta tot és oposat: els artistes pop ironitzaven sobre la [[cal·ligrafia]] i el gest característics dels expressionistes (les obres de [[Roy Lichtenstein]] en les quals amplifica una pinzellada esquematitzada gràficament), o els enormes quadres de [[James Rosenquist]] en els quals amplifica espaguetis com recordant les nervaciones dels ''drippings'' de [[Jackson Pollock|Pollock]], i en general l'interès posat a rebutjar de l'obra tota traça de la intervenció manual de l'artista.

 

 

Liechtenstein pren els seus motius de les tires de còmics i els amplia a enormes dimensions deixant visibles els punts que resulten del procés d'impressió. Dine combina objectes reals amb fons pintats. Oldenburg fabrica objectes de la vida quotidiana (hamburgueses, navalles, etcètera) a grandàries descomunals que instal·la de vegades en espais a l'aire lliure. Indiana pinta rètols gegantescs que ens reclamen l'atenció i ens amonesten.