Diferència entre revisions de la pàgina «Bullanga de 1835»

9 octets eliminats ,  fa 4 mesos
m
Els 3 convents citats varen ser atacats però no es van cremar. Ho he corregit.
m (neteja infotaules i altres canvis menors)
m (Els 3 convents citats varen ser atacats però no es van cremar. Ho he corregit.)
El detonant de la [[bullanga]] ocorregué a [[Reus]] la nit del 22 de juliol del 1835. El [[19 de juliol]], membres liberals de la [[Milícia Nacional|Milícia Urbana]] havien estat derrotats en el que es va conèixer com la "desfeta d'Arnes" per una partida carlina. Set reusencs van ser detinguts, torturats i assassinats pels carlins. Segons [[Josep Fontana i Lázaro|Fontana]] el grup carlí anava manat per un frare que va fer mutilar bàrbarament els presoners, els van tallar el nas, les orelles "y otros miembros", i a un d'ells, pare de vuit fills, el frare carlí va manar que el crucifiquessin i li traguessin els ulls.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fontana|nom=Josep|títol=La Revolución liberal: política y hacienda en 1833-1845|url=|edició=2a|llengua=|data=2001|editorial=Ministerio de Hacienda. Instituto de Estudios Fiscales|lloc=Madrid|pàgines=114-115|isbn=8471960346}}</ref> Sembla que això va ser el detonant pel qual el dia 22 es van cremar a Reus el [[Sant Francesc de Reus|convent de Sant Francesc]] i el [[Hospital de Sant Joan (Reus)|dels carmelites]], i es va disparar contra les cases d'alguns absolutistes, resultant en total 21 morts,<ref name=torin/> tot i que Eduard Toda diu que les idees liberals feia temps que anaven contra els convents de Sant Francesc i el de Sant Joan.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Toda|nom=Eduard|títol=Los Convents de Reus y sa destrucció en 1835: Francescans de Santa Maria de Jesús, Carmelitas de Sant Joan, Paüls del Seminari, Monjas Carmelitas|url=|edició=|llengua=|data=1930|editorial=Revista del Centre de Lectura|lloc=Reus|pàgines=45|isbn=}}</ref>
 
El [[25 de juliol]], dia de Sant Jaume patró d'Espanya, a [[Barcelona]] corregué la brama dels fets de Reus durant una concorreguda cursa de braus a la plaça d[[el Torín]] a la Barceloneta. La xurma enfurismada decidí atacar i cremar alguns establiments religiosos entre ells el [[basílica de la Mercè|convent de la Mercè]], el [[Convent de Sant Francesc de Barcelona|convent de Sant Francesc]] i el [[convent de Santa Mònica]], mentre les tropes estacionades a la caserna de [[Drassanes de Barcelona|les Drassanes]] van mantenir una actitud passiva, i al vespre es va començar a calar foc als [[Trinitaris Descalços]], el [[convent de Sant Josep]], els [[Agustins Calçats]], el [[Convent del Carme (Barcelona)|Convent del Carme]] i el [[convent de Santa Caterina]].<ref name=torin/>
 
El 27 de juliol, el general [[Manuel de Llauder i de Camín|Manuel de Llauder]] entrà a Barcelona amb la intenció de restablir l'ordre, però va fugir a [[Mataró]] i envià el [[Pere Nolasc de Bassa i Girona|general Bassa]] a Barcelona com a emissari per de nou, intentar altre cop restablir l'ordre, que fou assassinat el [[5 d'agost]]<ref>{{GEC|0008150|Pere Nolasc de Bassa i Girona}}</ref> mentre es cremava el [[Vapor Bonaplata]] (atac de to [[obrerisme|obrerista]]) i s'enderrocà l'estàtua de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]].
17.154

modificacions