Galè: diferència entre les revisions

Galè ha contribuït de forma substancial a la comprensió hipocràtica de la patologia. Sota la teoria d'humors corporals d'Hipòcrates, les diferències en els humors humans són conseqüència de desequilibris en un dels quatre fluids corporals: sang, bilis groga, bilis negra i flegma. Galè va avançar aquesta teoria, creant una tipologia de temperaments humans. Un desequilibri en cada humor es corresponia amb un temperament humà particular (sang-sanguíni, bilis negre-malenconiós, bilis groga-colèric, i flegma-flegmàtic). Els individus amb temperaments sanguíni són extravertits i socials. La gent colèrica té energia, passió i carisma. Els malenconiosos són creatius, amables i considerats. Els temperaments flegmàtics són caracteritzats per la dependència, bondat, i afecte.<ref name="Mark Grant 2000">[Mark Grant, 2000, Galen on Food and Diet, Routledge]</ref>

 

L'interès principal de Galè va ser l'anatomia humana, però la llei romana prohibia la dissecció de cadàvers humans des d'aproximadament 150 AC.<ref>Lamentablement, la prohibició de la dissecció humana a Roma el 150 AD frenava aquest progrés i pocs dels seus descobriments han sobreviscut. Arthur Aufderheide, 'L'Estudi Científic de Mòmies ' (2003), pàg. 5</ref> A causa d'aquesta restricció, Galè realitzava disseccions anatòmiques en vida ([[vivisecció]]) i animals morts, principalment porcs i [[primat]]s.<ref name="brock">Brock AJ. Introduction. Galen. On the Natural Faculties. Edinburgh 1916</ref> Aquests treballs resultaven especialment útils perquè, en la majoria dels casos, les estructures anatòmiques d'aquests animals són similars a les humanes. Galè va investigar l'anatomia de la tràquea i va ser el primer a demostrar que la laringe genera la veu.<ref>{{ref-llibre

|autor = [[Galen|Claudii Galeni Pergameni]]