Engranatge: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Vegeu també: -> Afegida plantilla parells cinemàtics.
m |dreta|thumb -> |miniatura
Línia 62:
 
=== Característiques dels engranatges helicoïdals ===
[[Fitxer:Anim engrenages helicoidaux.gif|125px|dreta|thumbminiatura|Engranatges helicoïdals]]
 
Els engranatges helicoïdals estan tallats en forma d'hèlix, d'on reben el seu nom. Pel seu tallat és necessari calcular les rodes de diferencial que donaran forma a la dent de l'engranatge.
Línia 90:
 
=== Característiques dels engranatges planetaris ===
[[Fitxer:Epicyclic gear ratios.png|dreta|thumbminiatura|Sistema epicicloidal]]
Les etapes d'engranatges planetaris, o epicicloïdals, utilitzen braços giratoris porta-satèl·lits units a l'eix que permeten el gir d'engranatges anomenats planetes o satèl·lits que es traslladen dins d'una òrbita a l'hora que gira sobre el seu propi eix.
[[Fitxer:Train planetaire.png|dreta|thumbminiatura|Exemple de reductor Epicicloïdal]]
En la topologia més estesa i utilitzada d'etapa reductora els satèl·lits engranen alhora amb un engranatge anomenat planeta i amb un engranatge de dentat interior anomenat corona o roda interna. Aquesta nomenclatura fa referència a l'analogia amb els satèl·lits que giren entorn del planeta, en anglès es fa referència a l'analogia dels planetes que giren entorn del sol i s'anomena "sun" (sol) a la roda central "planet carrier" (porta-planetes) al porta-satel·lits i "ring" o "anulus" (anell) a la corona. Generalment la corona està fixada al [[càrter]], el planeta rep el parell d'entrada i fa girar els satèl·lits al seu voltant aconseguint una reducció de velocitat molt elevada a l'eix de sortida solidari al porta-satèl·lits. La mateixa topologia s'empra com a multiplicador amb el portasatèl·lits com a eix d'entrada i la corona com a eix de sortida.