Revisió del 20:41, 17 juny 2019 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.003 edits m neteja d'infotaules ← Edició anterior		Revisió del 18:25, 31 ago 2019 modifica desfés Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.003 edits m \|dreta\|thumb -> \|miniatura Edició següent →
Línia 10: == Marc històric == [[Fitxer:Europe 1360.jpg\|~~dreta\|thumb~~miniatura\|Mapa de l'Europa del [[1360]]]] [[Fitxer:Senyeres a l'atlas de Benincasa (1473).jpg\|~~dreta\|thumb~~miniatura\|Banderes a l'Atles de Benincasa, 1473]] Després de la derrota a la [[batalla de Muret]], la Corona d'Aragó va emprendre una expansió per la Mediterrània que li va suposar un creixement territorial i una gran prosperitat comercial. A les ciutats portuàries, hi havia una elevada concentració de [[gremi]]s i tallers que es dedicaven a l'elaboració d'objectes artístics. L'art era un altre producte comercial, obres i artistes transitaven per les ciutats més importants. La Corona d'Aragó ostentava el privilegi de dominar bona part del comerç de la Mediterrània i va establir una relació estreta amb diferents ciutats italianes. Una altra via de penetració de nous estils és la presència d'estudiants eclesiàstics en universitats europees. En retornar als seus llocs d'origen no només han adquirit una nova sensibilitat estètica sinó que sovint poden portar exemples que seran imitats com bíblies o [[art sumptuari]]. El 1300, [[Jaume el Just\|Jaume II]] va fundar l'[[Universitat de Lleida\|Estudi General de Lleida]], la universitat més antiga de Catalunya. Aquest estudi està vinculat a bona part dels [[còdex]]s il·luminats que es conserven. Línia 83: == Italogòtic (1325 - 1400) == [[Fitxer:Llaüt.jpg\|thumb\|Àngel tocant un llaüt]] [[Fitxer:James IIC.JPG\|~~dreta\|thumb~~miniatura\|Taller del [[Mestre dels Privilegis]], Llibre dels privilegis de Mallorca, 1334, [[Jaume II de Mallorca\|Jaume II]], és coronat davant de [[Jaume I]].]] Del {{segle\|XIV}}, ens ha arribat el nom de diversos pintors fruit de la importància que van assolir i del canvi de mentalitat, el pintor estava deixant de ser un artesà i passava ser un artista. El comerç amb diferents indrets d'Itàlia comporta que molts artistes de diferents disciplines facin llargues estades a les ciutats de la [[Corona d'Aragó]], especialment a Barcelona. Així mateix, cal destacar que nombrosos artistes catalans es desplacen a Itàlia per realitzar encàrrecs. Aquest fenomen és especialment constatable en ciutats de [[Sardenya]] com [[Càller]], [[Sàsser]] o l'[[Alger]]. Línia 141: == Gòtic internacional amb influència flamenca (1420 - 1495) == [[Fitxer:MNAC_DSCF7730-83.JPG\|thumb\|Retaule del segle XV, actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya]] [[Fitxer:Jaime Huguet 001.jpg\|~~dreta\|thumb~~miniatura\|Jaume Huguet, taula central del ''[[Retaule del Conestable]]'' o ''de l'Epifania'' (1464-1465) per a la [[capella de Santa Àgata]] del [[Palau Reial Major]] de [[Barcelona]]]] [[Fitxer:Bartolomé Bermejo - Retablo della vergine di Montserrat.jpg\|~~dreta\|thumb~~miniatura\|Bartolomé Bermejo, ''La Verge de Montserrat'' (1481-1486) per a la catedral d'[[Acqui Terme]] (Itàlia). Les taules laterals són obra del valencià [[Roderic d'Osona]]]] El mestre [[Andreu Marçal de Sax\|Marçal de Sas]] d'origen alemany, esdevé un primer propagador del gòtic internacional d'origen flamenc. Arribà a València el 1390 i entrà en contacte amb pintors locals, com [[Pere Nicolau]] o [[Gonçal Peris Sarrià\|Gonçal Peris]]. Marçal de Sas esdevingué el pintor de major repercussió de la pintura valenciana.<ref>[[#L2007\|{{versaleta\|Lacarra}}]], pàgines 217 i 218</ref>

Pintura gòtica de la Corona d'Aragó: diferència entre les revisions