Guerres de religió a França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - sols no valia el + sols valia el |
m bot: - per tal d'afiançar la + per a consolidar la |
||
Línia 171:
Molt possiblement, la reina mare era perfectament conscient de la fragilitat de la pau de Saint-Germain; però aquesta mateixa li proporcionava un temps preciós per apuntalar el regne i assentar les bases d'una estratègia a llarg termini que permetés a la [[dinastia Valois]] sobreviure a les guerrer de religió i als embats de la noblesa. La germana del rei, [[Margarida de Valois (reina de França)|Margot]], es convertí en una peça fonamental per a l'estratègia política del regne. Per un costat, Carles IX es casà amb [[Isabel d'Àustria]], filla de l'[[Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador]] [[Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic|Maximilià II]]. Pel que fa a Enric d'Anjou, el seu projectat casament amb [[Elisabet I d'Anglaterra|Elisabet d'Anglaterra]] va ser un fracàs, però en quedar vacant el tron polonès, Caterina de Mèdici començà a sondejar les possibilitats per convertir el seu fill favorit en rei de Polònia. La reina tractà tanmateix de concertar un matrimoni avantatjós per al regne a Margot, malgrat els esforços del [[Carles de Lorena (1524-1574)|cardenal de Lorena]] de casar-la amb el seu nebot Enric de Guisa (amb qui Margot mantenia un apassionat romanç). Inicialment es va voler casar-la amb [[Sebastià I de Portugal]], però gairebé de manera immediata sorgí el projecte de lligar-la amb [[Enric IV de França|Enric de Navarra]], el fill d'Antoni de Borbó, príncep de sang. La reina [[Joana d'Albret|Joana II de Navarra]], que rebutjà absolutament aquell projecte, va morir poc després, segons sembla de [[tuberculosi]], si bé la llegenda afirma que Caterina la enverinà amb uns guants perfumats.<ref>Frieda 2005: 280-310.</ref>
De resultes de la pau de Saint-Germain, el líder hugonot Gaspar de Coligny passà a formar part del Consell Reial. Aviat es guanyà la voluntat del jove rei Carles, qui desitjava treure's del damunt el domini de la seva mare. A fi d'unir els francesos en una tasca comuna que posés punt final a les lluites civils, Coligny proposà la renúncia a l'aliança amb Espanya i la intervenció als Països Baixos en defensa dels seus germans de fe, els rebels holandesos. Començà a ajudar clandestinament els orangistes amb armes i diners, i quan un exèrcit hugonot travessà en secret la frontera d'[[Artois]], es va fer palès que l'almirall provocaria la guerra pel seu compte per tal de forçar el rei a trencar amb Espanya, tot i la negativa de la resta del Consell. Per a la reina mare quedà clar que calia suprimir Coligny per poder assegurar la pau amb els Habsburg i la supervivència del regne. A més, el casament entre Enric de Navarra i Margot, que havia de servir per
[[fitxer:Debat-Ponsan-matin-Louvre.jpg|miniatura|Caterina de Médici observa els cadàvers dels protestants morts durant la [[matança de Sant Bartomeu]] (24 d'agost de [[1572]], per [[Édouard Debat-Ponsan]].]]
Pel seu costat, Coligny seguia reclutant troper per emprendre la guerra tant bon punt es consumés el casament. Caterina havia assolit que el seu feble fill es distanciés de l'Almirall i la seva projectada guerra, i el 22 d'agost de [[1572]] Coligny va ser víctima d'un atemptat orquestrat per la reina mare, Anjou i els Guisa, perdent el braç esquerra d'un tret d'arcabús. Aquest atemptat encengué els milers d'hugonots de la capital. Conscient del perill protestant, el rei, desconeixent la implicació de la seva mare, s'entrevistà amb Coligny per assegurar-li l'empara reial. La tensió seguí en augment, i aviat catòlics i protestants començaren a xocar entre ells. La nit del 23 d'agost, una multitud d'hugonots es presentà davant del [[Louvre]] i les residències dels Guisa clamant venjança, i assegurant que aviat tornarien el cop. L'amenaça hugonot i la investigació iniciada pel rei per esclarir els fets que, de totes totes, conduïen fins a Caterina de Mèdici va fer que aquesta s'atemorís i actués a la desesperada. Tement per la seva vida i la supervivència de la seva dinastia, Caterina s'entrevistà amb el rei i el va fer partícip del complot que es preparava, assegurant-li que, només descapçant els hugonots, es podria evitar una guerra civil. Carles IX decidí eliminar els capdills protestants, llevat del seu cunyat Enric de Navarra i el príncep de Condé. Però el que hauria d'haver estat una operació quirúrgica escapà els designis dels seus autors i es convertí en un bany de sang, la [[matança de Sant Bartomeu]], de la que només en van escapar un grapat. La matança durà 3 dies, durant els quals la família reial, incapaç d'aturar els assassinats, es refugià al Louvre, tement per les seves vides. Aquella massacre terrible, acollida amb alegria pel papat (mal informat per la reina mare) i l'Europa catòlica, no arribà a destruir totalment el moviment hugonot, tot i que si que alterà l'actitud del partit pel que fa als Valois. La reina Caterina va haver d'enfrontar-se al fet que, tant ella com els seus fills, s'havien guanyat l'odi etern dels protestants. Els líders hugonots, Condé i Enric de Navarra, hostatges a la cort, van ser obligats a abjurar de la seva religió. Tot i així, la guerra havia esclatat de nou.<ref>Frieda 2005: 321-350.</ref>
| |||