Diferència entre revisions de la pàgina «A»

1 byte afegit ,  fa 2 anys
m
bot: - van sorgir ja + van sorgir, ja
m (bot: - la Real Acadèmia + la Reial Acadèmia)
m (bot: - van sorgir ja + van sorgir, ja)
En la Itàlia del segle XV van néixer dues variants tipogràfiques conegudes avui dia. Ambdues, la "[[Cursiva|itàlica]]" i la "romana" van ser derivades de l'escriptura carolíngia. La forma itàlica de la "a" minúscula, usada en l'escriptura manual, consisteix en un anell o cercle pegat a un asta vertical per la dreta: "ɑ", cridada "alfa llatina". Mentre que la majoria dels escrits "impresos" o no manuals usen l'estil romà, que consisteix en un petit bucle unit a un asta que es perllonga en un braç arquejat: "a" en tots dos estils l'A majúscula es manté inalterable: "A".<ref name="Americana">«A». </ref>
 
Aquestes dues '''formes''' van sorgir, ja que en l'escriptura manual grega, era comuna escriure la "a" majúscula unint la cama esquerra i la barra horitzontal amb un sol traç, formant un bucle; com queda demostrat en versió uncial mostrada més a baix. Moltes fonts de lletra van començar llavors a escriure verticalment la cama esquerra. En algunes d'aquestes, la cama dreta de la lletra es va convertir en un arc per la part de dalt i en unes altres només es va mantenir unit al bucle, que es va començar a escriure més arrodonit, resultant en les dues '''formes''' esmentades.
 
== Ús ==
1.154.433

modificacions