Alfred Hitchcock: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |esquerra|thumb -> |miniatura|esquerra
m bot: - anys 50 ja + anys 50, ja
Línia 433:
Hitchcock era un personatge peculiar i molt meticulós. Hi ha diversos elements en la seva obra que el distingeixen de la resta de directors però un aspecte que destaca especialment són les figures femenines. En gairebé tota la seva filmografia es repeteix el mateix prototipus de dona: rossa, esvelta, elegant i d’aspecte fred. Algunes de les actrius que protagonitzaren els seus films més famosos, i que, per tant, complien els requisits físics imposats pel cineasta foren: [[Grace Kelly]], [[Tippi Hedren]], [[Doris Day]] i [[Janet Leigh]]. Ell mateix va afirmar que “les rosses fan millors víctimes, són com la neu verge que mostra empremtes de sang”, d’aquesta manera, les protagonistes dels seus films generalment eren rosses i patien d’alguna manera. Per exemple; Grace Kelly, és agredida per un veí a ''The rear window'' (1954); Tippi Hedren és atacada reiteradament per ocells a ''The Birds'' (1963); Doris Day pateix el rapte del seu fill a [[L'home que sabia massa|''The man who knew too much'' (]]1956); Janet Leigh, és assassinada a ''Psycho'' (1960); o Kim Novak, que es precipita al buit des d’un campanar a ''[[Vertigen (D'entre els morts)|Vertigo]]'' (1958).
 
Pel que fa a la feminitat de Hitchcock també cal fer referència a les figures maternals que apareixen a les seves pel·lícules ja que solen ser personatges foscos, dones molt possessives amb el seu fill, normalment el protagonista, i s’oposen a la relació amb qualsevol altra dona per por a ésser abandonades. En són exemples d’aquest tipus de mares els personatges de Mrs. Bates a ''Psycho'' (suposadament amb problemes mentals i amb la capacitat d’assassinar reiteradament) o el de Lydia a ''The Birds'' (molt freda i distant)''.'' Tot i així, les mares de Hitchcock no són “malvades” perquè sí, sinó que, si ens posem a analitzar aquests personatges, cadascuna d’elles compta amb els seus propis dimonis que les han fet adoptar aquest comportament sobre protector i gelós amb els seus respectius fills.<ref>{{Ref-publicació|cognom=DICK|nom=Bernard F|publicació=Hitchcock's Terrible mothers|url=|data=1978|pàgines=pàg. 249}}</ref> Cal remarcar que l’interès del cineasta per treballar psicològicament els seus personatges prové de la forta influència sobre Hollywood que les idees de [[Sigmund Freud]] van tenir a partir dels anys 50, ja que gairebé tots els directors de renom van començar a llegir les teories del neuròleg austríac.
 
== La influència de Griffith ==