Còmic: diferència entre les revisions

 

També va sorgir un important moviment contracultural, tant als Estats Units com al Japó, del qual sorgirien autors com [[Robert Crumb]] o [[Sanpei Shirato]] que el 1964 patrocinaria l'única revista underground de la història del manga, [[Garoa]]. Per la seva banda, els italians [[Guido Crepax]] i, ja als anys 80, [[Milo Manara]] i [[Eleuteri Serpieri]] conreen gairebé sense dissimular el còmic eròtic i pornogràfic.

S'experimentà també amb la composició de la pàgina, com fan el mateix Crepax o [[Jim Steranko]]. El maig de 1968, la revolució arriba a la revista francesa Pilote: Els dibuixants joves donaren un autèntic cop d'estat i aconseguiren fer, del que era una publicació infantil, tot un còmic d'avantguarda. El 1974, alguns d'aquests autors, com [[Moebius (dibuixant)|Moebius]], decidiren llançar la seva pròpia revista de ciència-ficció que s'anomenaria [[Metal Hurlant]] i que es convertirà en un model a seguir per europees i nord-americans. Una d'aquestes revistes, la britànica 2000 AE (1977) seria el brou de cultiu de tota una fornada de nous autors britànics que a partir de 1982 vindrien a revitalitzar el comic-book de superherois nord-americà amb obres com ''[[Watchmen]]'' (1986), d'[[Alan Moore]] i [[Dave Gibbons]], al costat de nadius com [[Frank Miller]].