Diferència entre revisions de la pàgina «Visigots»

2 octets eliminats ,  fa 5 mesos
m
�[B�[B�[B|thumb|150px -> |miniatura
m (bot: -com a conseqüència del +a conseqüència del)
m (�[B�[B�[B|thumb|150px -> |miniatura)
== El visigots com a federats a l'Imperi (376-475) ==
[[Fitxer:AlaricTheGoth.jpg|thumb|dreta|220px|[[Alaric I]], el primer en governar a tots els visigots, fou un important incursor a l'[[Imperi Romà]] ]]
[[Fitxer:Ataúlfo 01.jpg|thumb|150pxminiatura|dreta|Estàtua d'[[Ataülf]]. Va pactar amb [[Flavi Honori]] la sortida d'Itàlia a canvi de la concessió del govern de la [[Gàl·lia]] ]]
{{AP|Visigots federats}}
En grup (essencialment formats per visigots) se'ls va permetre assentar-se en la riba sud del [[Danubi]] i els [[Balcans]] ([[Tràcia]] i [[Moesia]]). Molts dels que es van assentar a Mesia es van convertir en camperols i van ser coneguts com a mesogots. Sembla que existia un cap o jutge anomenat Atanaric, però va ser suplantat per Fritigern, que era arrià i comptava amb ajuda de l'emperador Valent (també arrià). Però les explotacions a les quals van ser sotmesos pels funcionaris imperials i per caps militars romans va crear una situació insostenible. Fritigern i els magnats visigots presentarien queixes i el general romà Lucipi va intentar assassinar a Fritigern durant un banquet, l'intent fracassa i Lucipi resulta mort. Fritigern i els visigots es van rebel·lar (377) a Marcianòpolis (Moesia Inferior), vencent a les Forces imperials a Adrianòpolis (9 d'agost de 378) en el combat va morir l'emperador Valent. El seu successor, Teodosi, després de combatre'ls algun temps, ajusta amb ells la pau (381), però va haver d'assentar-se més fermament en l'Imperi i tenir un paper important a l'exèrcit.
819.495

modificacions