Juan Román Riquelme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - el subcampionat ja + el subcampionat, ja |
m bot: - l'exterior ja + l'exterior, ja |
||
Línia 59:
El president de Boca Juniors, [[Mauricio Macri]], va oferir la possibilitat que el club actues com a mediador en els conflictes del jugador amb el Vila-real. Va sol·licitar que Riquelme fos cedit fins al 30 de juny de 2007 i alhora pagar el seu salari, de dos milions de dòlars, per aquest període. Tant la directiva del Vila-real com Riquelme van acceptar i l'11 de febrer va ser presentat en conferència de premsa. El 17 de febrer va reaparèixer després de gairebé cinc anys a La Bombonera. La seva tornada, influenciada per una perllongada inactivitat, no va ser bona; enfront de [[Club Atlético Rosario Central|Rosario Central]] Boca amb prou feines va empatar 1:1.
No obstant això, el seu rendiment va ser creixent. Per la fase de grups de la [[Copa Libertadores]] l'equip va tenir bon joc però els resultats no van ser els ideals, per la qual cosa va arribar a l'última data amb la necessitat de marcar almenys quatre gols davant el [[Club Bolívar]] a l'estadi de Vélez (a causa dels incidents l'any 2005 que havien suposat la suspensió de l'estadi). Boca va guanyar 7:0 aconseguint no solament la classificació sinó evitar viatjar a l'exterior, ja que la diferència de gol li permetia enfrontar a [[Club Atlètic Vélez Sarsfield|Vélez Sarsfield]]. En vuitens de final de la Libertadores va marcar dos gols (un [[gol olímpic]]) davant Vélez Sársfield (global 4:3) jugant superlativament i sent eix de l'equip. En cambres va tenir una destacada actuació davant [[Club Libertad|Libertad]] de [[Paraguai]] de visitant marcant un gol encara que estava lesionat (global 3:1). El gol va ser el primer del partit, quan millor es defensava el rival.
En semifinals Boca va superar a [[Corporación Nuevo Cúcuta Deportivo|Cúcuta]] de [[Colòmbia]] en un partit que es va jugar amb una visibilitat gairebé nul·la a causa de la boirina que hi havia aquell dia. El paper de Riquelme en la final contra [[Grêmio Foot-Ball Porto Alegrense|Grêmio]] va ser decisiu. Previ al partit, va comentar que seria el seu últim partit a La Bombonera (almenys en aquesta etapa) i el desenllaç no va poder ser millor. Novament va ser figura, Boca va guanyar 3:0 i va ser acomiadat amb una ovació per tot el públic xeneize. El 20 de juny, en el partit final en [[Porto Alegre]], va marcar els dos gols en la victòria 2:0. El resultat global va ser 5:0 (rècord en finals). Boca va aconseguir la seva sisena Copa Libertadores, sent aquesta la tercera per a Riquelme, golejador de l'equip amb vuit gols en onze jornades. Com va succeir en 2001, va ser triat el «Millor Jugador de la Final de la Copa Toyota Libertadores». En només cent vint-i-tres dies des de la seva tornada, va recuperar el seu millor nivell i acceptaria un nou anomenat del DT [[Alfio Basile]] per defensar la samarreta de la selecció argentina.
| |||