Lingüística diacrònica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - la modalitat ja + la modalitat, ja
m bot: - els lingüistes ja + els lingüistes, ja
Línia 16:
Al començament la lingüística diacrònica era lingüística comparativa, i aquells que estudiaven la matèria es preocupaven bàsicament d’establir les famílies de llengües i de la reconstrucció de les protollengües prehistòriques, ho feien amb un mètode comparatiu i de reconstrucció interna. En aquests anys se centraven en les llengües conegudes de famílies indoeuropees, després s’expandeix la lingüística comparada fora dels idiomes de l’àmbit europeu com per exemple en les famílies de llengües natives americanes. La lingüística comparada ara és una part més de la lingüística diacrònica, i per a les llengües indoeuropees és un camp especialitzat de l’estudi comparatiu.
 
Hi ha investigadors que han fet estudis intentant crear una gran família de llengües que uneixi per exemple l’indoeuropeu, l’uràlic i altres famílies nostràtiques que inclourien una gran porció de famílies lingüístiques d'Europa, Àsia, Àfrica i el nord d'Amèrica. Això no ha generat consens entre els lingüistes, ja que la informació necessària per satisfer-ne la relació és cada cop menor a mesura que es va enrere en el temps. Els mètodes lingüístics es limiten a les semblances de les paraules i les variacions entre grups lingüístics i el límit de 10.000 anys és gairebé sempre assumit.<ref>{{ref-publicació|cognom=Baldi|nom=P.|títol=Historical Linguistics and Cognitive Science|publicació=Rheis, International Journal of Linguistics, Philology and Literature|data=maig 2017|volum=3|exemplar=1|url=http://www.personal.psu.edu/ped10/Giuli_Dussias/Publications/External/Baldi_Dussias_Rhesis_2012_GD_09_13_2012.pdf}}</ref> La datació de les protollengües és sovint difícil, hi ha diferents mètodes però només se n’obtenen datacions aproximades.
 
=== La metodologia comparativa ===