Marc Porci Cató Licinià el vell: diferència entre les revisions

m
bot: - la legió ja + la legió, ja
m (retoc)
m (bot: - la legió ja + la legió, ja)
El seu pare va prestar molta atenció a la seva educació, la física i la mental. El va ensenyar a caminar, a nedar i a lluitar i potser perquè tenia una constitució feble, el va exposar al fred i a la calor per endurir-lo. Censorí no va permetre que un esclau que tenia, molt intel·ligent, anomenat Xilo, supervisés l'educació del seu fill, per por a que el nen adquirís hàbits d'esclau, però Xilo va escriure alguns textos d'història per a ell en lletres grans, i més endavant va compondre una mena d'enciclopèdia per al seu ús. El jove Cató es va convertir en un home savi i virtuós.
 
Va servir per primera vegada com a soldat l'any [[173 aC]] quan va fer campanya a [[Ligúria]] sota el [[Cònsol romà|cònsol]] [[Marc Popil·li Laenes III]]. La legió a la qual va pertànyer va ser dissolta, i va fer el jurament militar per segona vegada, assessorat pel seu pare, per poder lluitar legalment contra l'enemic. L'any [[168 aC]] va lluitar contra [[Perseu de Macedònia]] a [[Pidna]] sota el cònsol [[Luci Emili Paul·le Macedònic|cònsol Emili Paul·le]], casant-se després amb la seva filla, [[Emília Tèrcia]]. Es va distingir per la seva habilitat en un combat on va perdre l'espasa i finalment va poder-la recuperar. Els detalls d'aquest combat els expliquen amb variants, diversos autors. Va tornar cobert de ferides, i va ser rebut amb entusiasme pel cònsol, que el va autoritzar a anar-se'n de l'exèrcit per poder-les sanar. El seu pare sembla haver-li advertit que no tornés a la legió, ja que després de l'aprovació de sortir-ne, ja no era soldat.
 
Des d'aquell moment es va dedicar a la pràctica de la llei, en las que va adquirir gran fama i va deixar alguns escrits.<ref name=":0" /> [[Aule Gel·li]], que parla de la genealogia de la família Cató, diu que Cató Licinià havia escrit ''egregios de juris disciplina libros''.<ref>Aule Gel·li. ''Les nits àtiques''XIII,18 </ref> El ''[[Digest]]'' menciona amb freqüència la ''Regula o sententia Catoniana'' que era una coneguda regla del [[dret romà]] que venia a dir que un testament no seria vàlid, a menys que hagués estat vàlid si el testador hagués mort immediatament després d'haver-lo fet. Aquesta regla (que tenia diverses excepcions) era un cas particular d'una màxima més general: ''Quod initio non valet, id tractu temporis no potest convalescere''.
1.166.425

modificacions