Mandat del cel: diferència entre les revisions

== La transició entre la dinastia Shang i la Zhou ==

Els governants de la [[dinastia Shang]] deien que els seus avantpassats eren divinitats que provenien del cel '''天'''(''Tian'') i que, el seu dret a governar era inqüestionable i diví.{{sfn|San|2014|p=25}} Aquesta dinastia va governar la Xina durant un temps considerable, amb 31 reis. Al començament va ser un període de pau i prosperitat, el govern era capaç de controlar i donar solució a la majoria dels afers interns; però a mesura que anava passant el temps, la família governant va anar abusant del seu poder en detriment de les altres classes socials, cosa que va portar cap a la inestabilitat. La corrupció dins d'aquesta dinastia va crear les condicions necessàries per al sorgiment d'una nova: la [[dinastia Zhou]]. La rebel·lió va estar liderada per [[Zhou Wu]], el qual va justificar el dret a assumir el govern mitjançant el mandat del cel. Es va generalitzar la creença que els Shang estaven moralment corruptes i que aquesta pèrdua de virtut donava poder als Zhou per fer-se'n càrrec del govern. No hi ha prova que anteriorment s'apliqués aquesta filosofia per guanyar el suport popular en un cop d'estat.{{sfn|San|2014|p=21}}{{sfn|Hansen|Curtis|2008|p=95}}

Quan els Zhou es van establir al poder van col·locar funcionaris de la seva confiança, però en van conservar alguns dels que havien treballat amb els Shang que van jurar fidelitat a la nova dinastia.Mentre la Xina s'anava expandint i esdevenia un imperi, els matrimonis amb els regnes annexionats o aliats es van fer necessaris. la Xina va guanyar en tecnologia militar, incorporant la que posseïen els seus territoris aliats, sobretot quan a la [[construcció naval|construcció de vaixells]] i les tècniques de [[navegació astronòmica|navegació]] emprant les estrelles com a punts d'orientació. La dinastia Zhou va destacar en el camp de la [[literatura]] i la [[filosofia]], no tan sols eren governants cultes sinó que també triaven els candidats a llocs de responsabilitat per les seves habilitats i coneixements. [[Confuci]] i els seus seguidors van remarcar la importància que la classe governant fos respectuosa en les seves relacions amb les classes baixes. Semblava evident que un govern centralitat portaria cap a la confusió i a la corrupció, ja que el seu poder no arribaria amb eficàcia a tot el territori. Per tal de salvar aquesta barrera, i com que família Zhou era nombrosa, es va donar un poder relatiu a molts d'ells i l'estat va quedar descentralitzat. Dintre d'aquests districtes hi havia administradors que eren nomenats pel govern i aquests, es comprometien a mantenir-se fidels, però això no va funcionar com esperaven i el fet de dividir el país en districtes va ser la causa del final d'aquesta dinastia.{{sfn|San|2014|p=23,29,32}}

 

 

== El període de les cinc dinasties ==

Durant el període de les cinc dinasties i el període dels deu regnes no hi va haver cap dinastia que governés tota la Xina. Això va generar un problema per la [[dinastia Song]] que volien ser governants de tot l'imperi i, per justificar-ho, van dir que el mandat del cel els havia estat transferit. L'historiador oficial dels Song, [[Xue Juzheng]] va escriure una compilació de la història xinesa durant el període comprès entre l'any 960 aC i el 970 aC, titulat (五代史 , ''Wudai Shi'', «Cròniques de les Cinc Dinasties») que, en unificar la història dels cinc regnes que van sorgir després de la dinastia Zhou, donava sensació de continuïtat com si tot el temps hagués estat un sol regne. A més va argumentar que aquestes cinc dinasties havien estat escollides per mandat diví per governar tot el territori xinès i que el mandat del cel l'havia transferit als Song. No va tenir en compte la contradicció que suposava el fet que els cinc estats junts havien governat un territori més extens que l'anterior imperi xinès.{{sfn|Lorge|2015|p=34}} Tanmateix, hi havia prou raons, segons el principi del mandat del cel, per considerar que els anteriors governants havien perdut el dret a tenir la dignitat de monarques. Per exemple el comportament brutal de [[Zhū Wēn]], un dels [[Liang posteriors]] que van ser una font de constant malestar. Cap membre de les tres dinasties següents —els [[Tang posteriors]], els [[Jin posteriors]] i els [[Han posteriors]]—, tenia relació familiar directa amb els Song; tots ells pertanyien a a una minoria ètnica, els Shatuo. Hi havia la creença que, cadascun d'ells havia estat el governant del regne xinès més poderós del seu moment i que cap d'ells havia estat capaç d'unificar la Xina perquè al sud hi havia altres estats que ho impedien. Per acabar, Xue Juzheng arribava a la conclusió que el mandat havia passat per cadascuna de les cinc dinasties fins a arribar als Song, governant del sud.{{sfn|Yixuan|2009|p=395}}

 

 

Quan la dinastia Jin (1115–1234) va derrotar les dinasties [[dinastia Liao|Liao]] i [[dinastia Song|Song del Nord]], l'emperador Tianzuo dels Liao i l'emperador Qinzong dels Song van ser honorats amb títols —Tianzuo va esdevenir ''príncep de Haibin''( 海滨王, literalment «príncep de la Costa») i Qinzong va ser ''marquès de Chonghun'' (重昏, «el Doblement Confús»)—; el seu pare va rebre un títol despectiu semblant. L'any 1141, mentre les relacions dels Jin amb els Song del sud estaven a punt de normalitzar-se, els captors de Qinzong li van concedir un títol de ''duc de Tianshui Jun'' que era un indret a la vora del [[riu Wei]], mentre que al seu pare que havia mort el 1135 li van donar el títol pòstum de ''príncep de Tianshui Jun''; pocs mesos després va començar a rebre una paga a causa del seu títol.{{sfn|Franke|Twitchett|1994|p=233-234}} Els membres de la família reial Liao que van romandre a l'estat de Jin, com Yelu Lu i el seu fill Yelü Chucai van ser oficials al servei de la dinastia Jin, i després, de la dinastia Yuan. Altres membres de la família reial Khitan Liao, com Yelü Dashi i l'emperador Gaozong de la dinastia Song, van sobreviure com a governadors del khanat [[Kara-khitai]] i a la dinastia [[dinastia Song|Song del Sud]] respectivament.

Quan el [[Regne de Dali]] fou conquerit per la [[dinastia Yuan]], el rei Duan Xingzhi de Dali fou fet vassall amb el títol de [[maharajà]] per l'emperador [[Kublai Khan]] dels Yuan. L'emperador Gong de la dinastia [[dinastia Song|Song del Sud]] va rebre el títol de ''duc de Ying'' (瀛國公), atorgat per Kublai Khan, però més tard l'emperador Yingzong de Yuan li va manar que es suïcidés. El príncep Zhao Yurui de la dinastia Song va ser fet vassall amb el títol de ''duc de Pingyuan Canton'' (平原郡公), atorgat per Kublai Khan. Altres membres de la dinastia imperial Song, com Zhao Mengfu i Zhao Yong, van ser abandonats amb vida per la dinastia Yuan. Zhao Yiguang fou un descendent de la família imperial Song que va ser famós com a escriptor durant la dinastia Ming.