Catedral de Palerm: diferència entre les revisions

 

== L'entrada en escena el pòrfir vermell ==

En aquest moment de la història, entren en escena els magnífics sarcòfags de [[pòrfir]] vermell que el rei Roger havia manat realitzar durant el segle anterior, els quals es trobaven dins el ''duomo'' de [[Cefalù]], un espai promogut per Roger, qui volia fer, d'aquesta església, el mausoleu de la seva família. Per diferents raons, però, els sarcòfags havien romàs buits, atès que ni Roger II, ni ningú de la família, hi havia estat sepultat. Els canonges del ''duomo'' de Cefalù van sol·licitar amb insistència que les restes de Roger fossin traslladades a la seva església, tal com ell havia disposat en el seu testament. Tanmateix, adduint que el ''duomo'' de Cefalù no havia rebut encara la consagració definitiva, el sepulcre de Roger va romandre dins la seu de Palerm fins avui. El seu sarcòfag està fet de planxes de pòrfir i té una forma més aviat senzilla, res a veure amb d'altres molt més sumptuosos que hi havia en aquell temps a Cefalù, senyal que havien estat concebut com a sepultura provisional. Així doncs, s'esperava poder realitzar el trasllat de les restes del gran rei Roger, quan Frederic decidí sobtadament –el [[1215]]— traslladar els sarcòfags de pòrfir del ''duomo'' de Cefalù a la catedral de Palerm. Tanmateix, aquesta acció no fou concebuda amb la finalitat d'actuar en les disposicions testamentàries de Roger, sinó per apropiar-se-les. De fet, Frederic destinà els sarcòfags al seu pare -Enric VI-, a la seva mare -Constança d'Hauteville- i a ell mateix quan li arribés l'hora. Els sarcòfags, per tant, foren col·locats en el cementiri dels Reis, és a dir, a la part meridional del creuer, com se solien col·locar en les grans catedrals on s'inhumaven els prínceps i on ja figurava el sarcòfag de Roger.

 

 

== El primer rei dels Savoia ==

Era la primera vegada que un Savoia arribava a ser rei. Víctor Amadeu donà a la seu una llàntia d'argent (avui davant la capella de santa Rosalia), però no s'interessà per les necessitats de restauració del vell edifici. Finalment, amb la pujada al tron de [[Carles III d'Espanya|Carles III]] i l'inici de la dinastia homònima, la situació semblà presentar-se favorable. L'última coronació d'un sobirà a la seu fou, precisament, la de Carles de Borbó, i fou la més fastuosa de totes, no sols pels grandiosos adorns amb què fou decorat el temple, sinó també, per la completa participació del clergat, l'aristocràcia i l'entusiasta acollida que la població de la capital féu al nou sobirà. La cerimònia va tenir lloc el [[3 de juliol]] del [[1735]], i fou seguida de nombrosos dies de festa. En aquesta ocasió, el nou sobirà es pogué adonar directament de l'estat de deteriorament de la catedral i va prometre'n les necessàries intervencions per a la restauració. També hi donà una gran llàntia d'argent, avui col·locada davant la capella del Santíssim Sagrament.

 

 

== El tresor ==

D'una porta que s'obre al costat de la capella de santa Rosalia s'accedeix, mitjançant un passadís estret, a un vestíbul des del qual s'arriba a on resta custodiat el [[tresor]] de la seu. La joia més preuada del tresor és, sens dubte, la corona de la reina [[Constança d'Aragó i de Castella|Constança d'Aragó]]. Es tracta d'un casquet hemisfèric, l'estructura del qual està formada per un cercle de teixit cobert de perles, muntat per dues bandes en semicercle, que es creuen entre si i que també estan entapissades de perles, que s'alternen amb plaques d'or de quatre lòbuls amb esmalts decoratius i encasts per a grans gemmes i perles més grans. Les quatre puntes emmarcades per l'encreuament de les bandes són d'or ros, i la superfície està coberta completament per una filigrana que hi dóna l'aspecte d'un preciós brocat, on hi ha encasts per a gemmes i perles. Del perímetre inferior del casquet, cauen dos complexos i rics penjolls. Cadascun d'aquests està format per tres filets separats per tres cadenetes dividides per elements romboïdals. De la vareta més baixa, pengen petites esferes i elements amb forma de pera i adorn granulat. La tipologia d'aquesta corona és semblant al casquet dels emperadors romans de Constantinoble en l'edat mitjana.