Rafelbunyol: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - residència secundària ja + residència secundària, ja
m bot: - nova planta ja + nova planta, ja
Línia 290:
[[Fitxer:Rafelbunyol. El Sindicat 2.JPG|miniatura|Sindicat Agrícola, actualment Casa de la Cultura]]
 
* '''El Sindicat:''' En 1916 es constitueix per primera vegada a Rafelbunyol l'organització del Sindicat Agrícola Catòlic, impulsat pel reverend Juan Bautista Fenollosa Alcayna seguint les pautes marcades pels sindicats catòlics la funció dels quals era la d'establir un diàleg entre els patrons i els camperols (components tots dos estaments d'aquest sindicat) tenint com a mediadora a l'Església Catòlica. Al setembre de [[1929]] s'inaugura la seu del mateix coincidint amb l'últim dia de les Festes Patronals (25 de setembre). En els anys anteriors a la configuració de la seu, el Sindicat va sol·licitar acollir-se als beneficis fiscals atorgats per la Llei de Sindicats Agrícoles (setembre de [[1917]]) i va ingressar en la Federació Valenciana de Sindicats Agrícoles després de ser reconegut el 19 de novembre de [[1918]]. En [[1949]], sent alcalde José Iborra Fenollosa, va ser comprat l'edifici a FAQUIMSA (Fàbriques Químiques S.A.), actualment es desconeix el motiu pel qual aquesta era la propietària al moment.<ref name=":7">Piquer, A y Vidal, X., Sindicat Agrícola de Rafelbunyol (1916-2016) ''Memòria Exposició Centenari'' .Rafelbunyol: Ayuntamiento de Rafelbunyol.</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.archivo.dival.es/|títol=Arxiu Diputació de València|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://bivaldi.gva.es/es/publicaciones/listar_cabeceras.cmd?letra=no|títol=Hemeroteca Valenciana|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>Ja en [[1980]] s'inicien les obres per transformar-lo en la Casa de la Cultura del municipi, de mans de l'arquitecte José Sancho.,funció que segueix conservant en l'actualitat. L'any [[2000]] l'arquitecte Remigi Oltra va dur a terme un projecte de remodelació o creació, ja que a excepció de la façana que es manté intacta, la resta va ser totalment canviat. Es troba a la mateixa plaça que l'Església i presideix el Carrer Major de Rafelbunyol. L'edifici no era de nova planta, ja que va passar a ocupar el solar d'un antic magatzem i celler pertanyent a En Pere Eixarch. Amb posterioritat a la construcció del sindicat, el seu enorme solar va ser seccionat en la seua part posterior i venut per construir habitatges. De planta rectangular presenta en la façana principal que dóna a la plaça, dos cossos ben diferenciats a causa del seu tractament decoratiu, encara que existeix una intenció unificadora pel tractament del mur, sòcol i impostes. La façana principal presenta una estètica pertanyent a l'[[Historicista|eclecticisme historicista]]. Un gran fris corregut recorre la façana albergant la llegenda “Religió-Pàtria-Agricultura”. Una ressaltada cornisa amb motllures recorre tot l'edifici, i en la part principal li separa del frontó escalonat, element representatiu de l'edifici. Apareix decorat amb detalls historicistes i rematat en la seua part central amb una composició escultòrica que presenta un cartell central, franquejat per signes novecentistes referents a la prosperitat i a l'abundància, en aquest cas del camp (el "vellocini d'or"en la seua part central, i llimes i taronges a cada banda). Al timpà del frontó apareix la llegenda “Sindicat Agrícola Fundat l'any 1916” i un panell ceràmic de la [[Mare de Déu dels Miracles|Verge del Miracle]] emmarcat baix un frontó triangular que reforça la centralització buscada de la façana i el ritme vertical central. A la fi del [[segle XX]] sofreix reformes per adequar-ho a noves necessitats socials. El seu interior va ser completament reformat per col·locar la “llar-social” per als jubilats, actualment traslladat, quedant el recinte com un bar que presenta la disposició en planta de saló amb una barra de bar.<ref name=":7" />La façana es manté pràcticament igual que quan es va construir. Actualment la part interior ha estat enderrocada, mantenint la façana, a causa que l'edifici sofria de aluminosis greu i requeria la seua demolició per ser reconstruït.
 
*'''Casa del Canonge:''' Va ser construïda a meitats del [[segle XVII]]. Va ser manada construir pel [[Canonge]] Magistral i Catedràtic de Dret, el Doctor Pere Jaime Gil Dolz i Benavent, qui va ser Degà de la [[Universitat de València]] i exercia com a procurador en el municipi. L'edifici té un cos principal amb una longitud de façana excepcional (més de 22 metres) i una altura notable (11,50 metres aproximadament). Es compon de tres nivells. Algunes característiques identifiquen aquesta arquitectura com a [[Barroc|barroca]] i preacadèmica, com és l'existència d'una important asimetria, a conseqüència de l'ús del mètode de composició que situa una balconada sobre les portes d'accés. La façana mostra dues portes d'accés, qüestió que s'aprecia en algun edifici antic més de Rafelbunyol, i que possiblement es relaciona amb l'existència d'un accés per al servei en la façana principal. Els buits, amb les característiques bogues en forma d'arc rebaixat, s'organitzen segons eixos verticals i solament alguns buits, de caràcter segurament utilitari, trenquen aquesta uniformitat. Els remats i revestiments de fusteria semblen moderns.<ref>Reig López, D. (2007) ''La Casa y el archivo del Canónigo Don Pedro Jaime Gil Dolz'' (Investigación histórico-educativa inédita) Universidad de Valencia. Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación. Departamento de Educación Comparada e Historia de la Educación, Valencia.</ref> Actualment manté el caràcter senyorial gràcies als esforços de restauració realitzats pels hereus del primitiu propietari. Popularment és sobrenomenada la "Casa de la Olivera" per l'existència d'un d'aquests arbres centenaris enfront de l'entrada de l'edifici.