Castell d'Amposta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m bot: - fins establir-se + fins a establir-se |
||
Línia 16:
El castell és citat documentalment per primer cop el 1097, fent referència a la infeudació del terme d'Amposta feta pel comte [[Ramon Berenguer III]] a favor del comte Artal de Pallars, amb la finalitat que hi bastís un castell un cop conquerida la zona, però aquests propòsits no progressaren perquè l'empresa militar no va ser reeixida.
Després de la conquesta del terme d'Amposta el 1148, per [[Ramon Berenguer IV]], el cedeix a [[Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem|l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem]] l'any 1149, que esdevindrà la comanda d'Amposta i seu del priorat de l'orde a la [[Corona d'Aragó]]. El castell d'Amposta doncs, donà nom al priorat com a [[Castellania d'Amposta]] <ref>Únic de l'orde que porta el nom de "castellania" en lloc de "priorat".</ref> i allí residí el [[Castellà d'Amposta|castellà]] fins a l'any 1280 en què [[Pere el Gran]], volent recuperar per la Corona el senyoriu sobre Amposta, el permutà amb els hospitalers per les viles d'[[Onda]] i [[Gallur]]. La seu de la Castellania d'Amposta, que mantindria el nom, passà a ser itinerant fins a establir-se finalment a [[San Juan de los Panetes]], a Saragossa.<ref>Fuguet, 1998, p. 27-28.</ref> L’any 1384, el castell passa a mans de l’orde de [[Orde de Sant Jordi d’Alfama|Sant Jordi d’Alfama]], per concessió del rei Pere III.
Durant la [[guerra civil catalana]], el castell es posicionà contra [[Joan II d'Aragó]]. El 2 d'octubre de 1465 s'inicià un setge fluvial i terrestre, que l'afectà greument, i n'acabà provocant la capitulació, el 21 de juny de 1466.<ref name="comunicacions" /><ref>{{GEC|0003670|Amposta}}</ref>
| |||