Màquina Enigma: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - l’ I/O i seguim les línies fins retornar a l’ I/O. + l’I/O i seguim les línies fins a retornar a l’I/O. |
m bot: - fins deixar-ne + fins a deixar-ne |
||
Línia 262:
Trobar les cadenes apropiades de les 10.545 combinacions era tota una tasca. Els polonesos (particularment els col·legues de Rejewski, [[Jerzy Rozycki]] i [[Henryk Zygalski]]), van desenvolupar un nombre de mètodes d'ajuda. Una tècnica utilitzava unes tires en blanc per a cada rotor mostrant quines lletres podrien encadenar-se, bloquejant les lletres que no podrien encadenar-se. Els usuaris havien de prendre les tires sobreposant-les, buscant les seleccions on estaven completament clares les tres lletres. Els britànics també havien desenvolupat la mateixa tècnica i van tenir èxit a trencar l'Enigma comercial, encara que no van aconseguir trencar les versions militars de l'Enigma.
Per descomptat, encara quedaven uns quants milers de possibilitats per provar. Per ajudar-s’hi, els polonesos van construir màquines que consistien en «enigmes en paral·lel» que van anomenar ''[[Bombe|bomba kryptologiczna]]'' ([[bomba criptològica]]). És possible que el nom fos escollit a partir d'un tipus de postres gelades locals, o del tic-tac que feien les màquines quan generaven les combinacions; els francesos van canviar el nom a ''bombe'' i els angloparlants a ''bomb'' (malgrat que res no apuntava a alguna cosa explosiva). Es carregaven jocs de discos possibles en la màquina i podria provar-se un missatge amb les configuracions, una darrere l'altra. Això permetia descartar possibilitats fins a deixar-ne només centenars, un nombre raonable per atacar a mà.
Els polonesos van poder determinar el cablatge dels rotors en ús aleshores per l'exèrcit alemany i desxifrar bona part del tràfic comunicatiu de l'Exèrcit alemany en els [[anys 1930]] fins al principi de la segona guerra mundial. Van rebre alguna ajuda secreta dels francesos, que tenien un agent ([[Hans Thilo-Schmidt]], amb nom codi Asch) a Berlín amb accés a les claus programades per a l'Enigma, manuals, etc. Les troballes del criptoanalista Rejewski no van dependre d'aquesta informació; en tot cas no va ser informat de l’existència de l'agent francès ni va tenir accés a aquest material.
| |||