Uruguai: diferència entre les revisions

 

== Toponímia ==

El nom de l'Uruguai prové del [[guaraní]], la llengua del poble nadiu de la regió, tot i que el seu significat no acaba de quedar clar. Segons [[Félix de Azara]], el nom prové d'una petita [[ocell|au]] anomenada "urú", que habita les costes uruguaianes, i el nom ''uruguai'' significaria llavors "riu del país de l'urú". No obstant això, un col·laborador d'Azara ofereix una altra versió, dividint la paraula en ''uruguá'', que significa "caragol", i ''í'', que significa "riu", per tant voldria dir "riu dels caragols". El poeta [[Juan Zorrilla de San Martín]] li dóna el significat de "riu dels ocells pintats".

 

== Geografia física ==

{{article principal|Geografia de l'Uruguai}}

Amb una superfície terrestre de 176.215&nbsp;km² -dels quals 175.016&nbsp;km² són la suma total dels departaments i 1.199&nbsp;km² comprenen la suma dels llacs artificials del Riu Negro-, exerceix a més la seva sobirania sobre diverses illes al [[riu Uruguai]], amb un total de 105&nbsp;km²; 16.799&nbsp;km² d'aigües jurisdiccionals (riu Uruguai, riu de la Plata i llacuna Merín) i una àrea de mar territorial de 125.057&nbsp;km² (vegeu [[Punts extrems de l'Uruguai]]). Al seu torn, l'Uruguai manté dues disputes territorials amb el Brasil sobre els territoris coneguts com a ''Ilha Brasileira'' i ''Rincón de Artigas'', que ocupen una àrea de 237&nbsp;km². L'àrea total del territori uruguaià inclou 318.413&nbsp;km².<ref>[http://www.ejercito.mil.uy/cal/sgm/iust.htm Servei Geogràfic Militar - Uruguai: superfície territorial.] {{es}}</ref>

 

El riu Santa Lucía, que neix al [[departament de Lavalleja]], i s'estén per [[departament de Florida|Florida]], [[departament de Canelones|Canelones]], [[departament de Montevideo|Montevideo]] i [[departament de San José|San José]] en una àrea de 14.200&nbsp;km², serveix de límit natural entre aquests dos darrers departaments i proveeix d'aigua potable i energia elèctrica aproximadament la meitat del país. És una via aquàtica per la qual passen embarcacions i càrregues amb destinació a les principals ciutats uruguaianes, i és ric en fauna marina, per la qual cosa la [[pesca]] és habitual al seu dragatge.

 

D'altra banda, el riu Negro, que divideix l'Uruguai en dues parts, es caracteritza pel seu color fosc, per la seva profunditat i per la seva amplitud. S'hi aixequen ponts d'entre un i dos quilòmetres de longitud, que creuen d'una vora a una altra del país. El riu Negro banya les costes i serveix de límit natural entre el [[departament de Río Negro|departament homònim]], Tacuarembó, [[departament de Cerro Largo|Cerro Largo]], [[departament de Durazno|Durazno]], Soriano i [[departament de Flores|Flores]]. És un riu navegable, idoni per a la pesca esportiva i el bany, en zones altes. Neix al límit amb el Brasil i desemboca al riu Uruguai, cap a la frontera amb la província d'[[Entre Ríos]], a l'Argentina.

 

 

=== Orografia ===

El terreny uruguaià és [[Les Pampes|pampeà]] (vegeu [[sabana uruguaiana]]), lleugerament ondulat i de grans pastius i zones pantanoses. No existeixen grans altures, per la qual cosa es pot dir que gairebé tot el terreny està situat al nivell del mar, és a dir, de 0 a 10 m. No obstant això, al centre del país s'hi aixequen altiplans moderats i algunes cadenes de turons conegudes com a ''cuchillas''. La ''cuchilla'' d'Haedo, la Grande i la de Santa Ana són les més importants. Presenten una capa de pedres sòlida, argilenca i amb vegetació al seu voltant.<ref>{{Ref-web|url= http://www.tutiempo.net/Tierra/Orografia/Uruguay/UY.htm|títol=Uruguay :: Recursos Orográficos| consulta=2018-04-18|nom=Tutiempo Network,|cognom=S.L.}}</ref>

 

=== Flora i fauna ===

[[Fitxer:Quero-quero (REFON).JPG|miniatura|esquerra|El tero és l'au nacional de l'Uruguai.]]

La fauna autòctona es caracteritza per una gran quantitat d'aus de banyat i corral. [[Atahualpa]], el primer crioll nascut a Amèrica, va introduir el bestiar a la Banda Oriental, a finals del [[segle XVI]]. Els germans Goes, arribats d'Europa, també van jugar un paper decisiu en la cria de caps de [[bestiar]] oví i boví, en introduir-ne nous exemplars.

 

Dins del grup de les [[ocell|aus]] de plomatge, destaquen el [[rascló ipacaà]] (''Aramides ypecaha'') i el ''chiricote'' o [[rascló de Caiena]] (''A. cajanea''), dues de les espècies més conegudes del país. Són comuns, a més, el ''[[Pardirallus]]:'' el [[rascló de bec sagnant]] (''P. sanguinolentus'') i el [[rascló pintat]] (''P. maculatus''). D'igual importància són també el ''burrito patas rojas'' o [[rasclet culblanc]] (''Laterallus leucopyrrhus'') i el [[rasclet de flancs rogencs]] (''L. metanophaius''), de la mateixa forma que espècies de mida inferior, com el ''burrito amarillo'' o [[rasclet pàl·lid]] (''Porzana flaviventer''), el [[rasclet alatacat]], (''P. spiloptera'') i finalment el ''burrito enano'' o [[rasclet de Darwin]] (''Coturnicops notatus'').<ref>[http://www.mundomatero.com/florayfauna/aves-baniado.html Aus de banyat] {{es}}</ref>

 

La [[Fredeluga de Xile|fredeluga xilena]] -o [[tero]]- (''Vanellus chilensis'') es troba estesa per tot el territori i es caracteritza per la seva velocitat i el seu cant, del qual rep el nom vulgar de "''teru teru''". D'altra banda, el [[nyandú]] (''Rhea americana'') es troba en proporció estable i en els últims anys la seva carn ha estat comercialitzada a mercats estrangers, per la qual cosa s'ha posat de moda la cria d'aquesta espècie sota cures especials.<ref>[http://www.turismodeluruguay.com.uy/espanol/paseos_turisticos/reservas/pan_de_azucar.htm Reserva autòctona natural Pan de Azúcar, a Piriápolis] {{es}}</ref>

 

== Política i govern ==

{{principal|Missions diplomàtiques de l'Uruguai}}

La República Oriental de l'Uruguai és un [[centralisme|estat unitari]] [[democràcia|democràtic]], de caràcter [[presidencialisme|presidencialista]].

 

 

===== Carreteres =====

La xarxa viària nacional de l'Uruguai compta amb 8.705&nbsp;km de [[carretera|carreteres]] d'un o més carrils, més de 2.300&nbsp;km d'autopistes o autovies segons la ''[[National Geographic Society|National Geographic]]'', que es distribueixen en els 175.016 [[km²]] de territori i serveixen a més de tres milions d'habitants i desenes de milers de turistes, la qual cosa significa un dels més alts índexs d'accessos a diferents parts del territori d'Amèrica Llatina.

 

 

L'Administració de Ferrocarrils de l'Estat és l'actual administradora de la xarxa i la que opera els trens. Està permesa la circulació de material d'altres empreses i institucions i algunes tenen els seus propis vagons i locomotores (ANCAP, AUAR, CEFU, CUCP).

{| class="bellataula"

|+Xifres de transport de càrrega<br />per ferrocarril

 

El sistema [[telèfon|telefònic]] uruguaià és 100% digital des de [[1997]], gràcies als esforços per millorar de l'empresa monopolista estatal de telecomunicacions, ANTEL. L'Uruguai va ser el primer país a tota Amèrica (inclosos els Estats Units) a tenir aquest estatus.<ref>[http://www.antel.com.uy/portal/hgxpp001.aspx?2,371,419,O,S,0,MNU;C;124;4;MNU;, ANTEL - Ressenya històrica.] {{es}}</ref>

A l'Uruguai hi ha més d'un milió de telèfons fixos,<ref name="https"/> 27,84 línies per cada 100 habitants, cosa que constitueix la densitat més alta en telefonia fixa de Llatinoamèrica.<ref>[http://unpan1.un.org/intradoc/groups/public/documents/UN/UNPAN021547.pdf UNPAN - Benchmarking E-government: A Global Perspective (2002)]</ref> La meitat del sistema telefònic es troba a Montevideo (00.598.2.XXX.XXXX).

 

=== Demografia ===

{{principal|Demografia de l'Uruguai}}

El 88% de la població uruguaiana és d'ascendència europea, principalment d'[[Espanya]], i més d'un quart de la població és d'origen italià. D'aquests, 55.220 tenen nacionalitat italiana o són ciutadans italians.<ref>[http://www.migranti.torino.it/Documenti%20%20PDF/italianial%20ster05.pdf Un milió d'uruguaians amb ascendència italiana] {{it}}</ref><ref>[http://www.factum.edu.uy/estpol/analisis/2001/ana01035.html Article de ''Factum''] {{es}}</ref><ref>[http://www.cideiber.com/infopaises/Uruguay/uru0201.html Dades estadístiques de l'Uruguai] {{es}}</ref> En tercer lloc es troben els descendents de [[francouruguaià|francesos]] i d'[[Armenis de l'Uruguai|armenis]]. Els [[mestís|mestissos]] representen el 8% de la població i la població d'ascendència africana el 4%.<ref>[http://www.fhuce.edu.uy/antrop/cursos/abiol/links/Artics/sanssalzanoyc97esp.pdf Genètica uruguaiana (en castellà)]</ref> L'Uruguai té un alt grau d'alfabetisme, el més alt de [[Llatinoamèrica]], i la distribució de la riquesa és molt equitativa. La taxa de creixement és de les més baixes d'Amèrica i l'esperança de vida de les més altes. Es calcula que hi ha un grau d'[[analfabetisme]] del 2%, i que l'[[esperança de vida]] està al voltant dels 74 anys.

 

{{principal|Immigració a l'Uruguai}}

 

L'emigració uruguaiana és un factor innegable de tota la seva història. Des de la seva independència, el [[1830]], Uruguai ha estat un país d'emigrants, i també va ser una nació receptora d'immigrants, i ho segueix sent en menor mesura que abans (sobretot de ciutadans argentins, brasilers i [[Perú|peruans]]).<ref>[http://www.larepublica.com.uy/politica/239088-uruguay-recibe-mas-inmigrantes-desde-argentina-y-brasil Article del periòdic uruguaià ''La República''] {{es}}</ref> El país va tenir el seu moment d'[[economia]] estable i de prosperitat financera a mitjan segle XX, per la qual cosa se'l va conèixer com la "Suïssa d'Amèrica". Els principals grups d'immigrants que van arribar al port de Montevideo, entre 1850 i 1940, provenien principalment d'[[Espanya]], sobretot de [[Galícia]], [[Astúries]], [[Andalusia]], [[Aragó]] i [[Canàries]] (vegeu [[Emigració espanyola]]); però també d'[[Itàlia]], i en menor quantitat, de [[França]], [[Alemanya]], [[Polònia]], països asiàtics i [[Europa de l'Est]]. El període durant el qual el país va rebre més estrangers va ser el del [[franquisme]] -per als procedents d'Espanya- i el de les guerres europees. El [[2001]] hi havia 52.353 espanyols residents a l'Uruguai, xifra que ha baixat a 40.720 el [[2007]], cosa que converteix el país en el desè del món amb major població espanyola.<ref>[http://www.elpais.com./articulo/espana/EXPECTACION/LADO/ATLANTICO/elpepiesp/20080304elpepinac_39/Tes Article del diari espanyol ''El País'' sobre les eleccions de 2008 a Espanya] {{es}}</ref>

 

 

=== Influència dels immigrants europeus a l'Uruguai ===

Uruguai té la major proporció de població caucàsica d'[[Amèrica]] (per davant del [[Canadà]], EUA i l'Argentina). La població del país es constitueix essencialment a partir de l'aportament de grups d'immigrants. Els pobles indígenes originals han desaparegut, i això és degut principalment a un sistemàtic extermini dut a terme durant el [[segle XIX]], de manera que en l'actualitat la immensa majoria dels uruguaians són descendents d'[[Espanya|espanyols]] i [[Itàlia|italians]], seguits de [[França|francesos]], [[Alemanya|alemanys]], [[Polònia|polonesos]], brasilers, argentins, i d'altres països europeus i llatinoamericans (85% aproximadament), amb petites minories de mestissos, negres, jueus i àrabs (15% aproximadament).<ref name="https"/>

 

 

=== Llengües parlades ===

La llengua oficial, i la que es fa servir en el govern i en totes les entitats i institucions estatals, és el [[castellà]]. Tanmateix, la constitució de l'Uruguai no especifica res sobre això, per la qual cosa el castellà és la llengua ''de facto''. Dins d'aquest idioma, predomina la varietat dialectal coneguda com a espanyol o castellà "''rioplatense''", que és també parlat a bona part de l'Argentina, especialment a Buenos Aires i voltants. A més, hi ha un [[argot]], molt col·loquial, parlat també a l'Argentina, que es diu [[lunfardo]], i té elements gramaticals del castellà però també de l'italià.

 

 

=== Salut ===

L'Uruguai compta amb un sistema de salut mixt (públic i privat). El Ministeri de Salut Pública (M.S.P.) és el responsable de normalitzar, avaluar i fiscalitzar l'atenció a la salut a tot el país, tant per a l'assistència pública com privada.

 

Els estudiants d'[[educació secundària]] (dels 12 als 14 anys) i de batxillerat (dels 15 als 17 anys) que estudien en instituts públics, en general no han de vestir uniforme, si bé s'exigeix certa formalitat. Finalment, el batxillerat a l'Uruguai dura tres anys: un primer any comú i dos anys en què l'alumne cursa orientacions al seu gust, és a dir, humanitats, ciències, biologia o arts, segons que hagi triat. L'últim any de batxillerat, al seu torn, es divideix en opcions dins de l'orientació elegida el curs anterior: dret, economia, enginyeria, arquitectura, medicina i agronomia. A final de curs es realitzen exàmens obligatoris de gairebé totes les matèries, a excepció de les poques que es poden aprovar si s'assoleix una mitjana de 7 (d'1 a 12) en finalitzar l'any acadèmic.

 

 

==== Universitats públiques ====

=== Herència ameríndia ===

[[Fitxer:Homage to Spain in Uruguay.jpg|miniatura|Homenatge a Espanya, a Montevideo. La verge representa la mare pàtria.]]

El territori que actualment inclou l'Uruguai estava poblat, en el passat, per tribus indígenes que, després de l'arribada dels colons [[Europa|europeus]], es van veure fortament amenaçats. Les ètnies més conegudes són els [[xarrues]] -dels quals s'ha heretat el gentilici per als nascuts al país-, els guaranís, els chanás i els tapís.<ref>{{Ref-web|url= http://www.escueladigital.com.uy/historia/precolonial/indigenas.htm|títol=La Escuela Digital - URUGUAY - Indígenas del territorio uruguayo| consulta=2018-04-18}}</ref>

 

=== Herència europea ===

[[Fitxer:Flan con dulce de leche.jpg|125px|miniatura|esquerra|Flam amb [[dolç de llet]].]]

[[Fitxer:AlfajoresTriples.jpg|125px|miniatura|''Alfajores'' de xocolata i sucre amb dolç de llet.]]

El patrimoni europeu va tenir lloc al [[segle XX]]. La seva influència es va veure reflectida en la construcció, els modes d'edificació, els hàbits i, sobretot, en la gastronomia. El país va ser un escenari acollidor per a les inversions d'acabalats empresaris alemanys i francesos i per a la residència i treball de molts espanyols i italians que fugien de la pobresa que assolava els seus països. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], l'Uruguai es va veure afavorit per la quantitat d'immigrants que van ingressar al país amb la intenció de treballar i de viure. Amb ells, van arribar els seus costums.

 

=== Música ===

Referent a la [[música]], el [[candombe]] representa un dels estils més representatius del país.<ref>[http://www.candombe.org/candombe/que%20es%20candombe.htm Informació sobre el candombe] {{es}}</ref> Va ser introduït pels esclaus africans en l'època colonial i des de llavors s'ha tornat molt comú a tots els racons de la societat, tant entre negres com entre blancs o altres grups ètnics. Les famoses ''murgas'', o les ''llamadas'', organitzades per la col·lectivitat africana a l'Uruguai, celebren amb colors i tambors la clàssica festa i desfilada de disfresses, propera a la festa de [[carnaval|carnestoltes]] -el més llarg del món amb 40 dies de durada- el mes de febrer.<ref>[http://www.oei.org.co/sii/entrega15/art03.htm Organització d'Estats Iberoamericans (OEI)] {{es}}</ref> El [[tango]], la [[milonga]] o la dansa del ''[[pericón]]'' són altres estils musicals uruguaians que barregen ritmes africans, criolls i colonials.

 

 

=== Humanitats ===

 

En l'àmbit plàstic i [[literatura|literari]], l'Uruguai va ser el bressol de grans talents artístics. Per començar, el pintor uruguaianocatalà [[Joaquim Torres-Garcia]],<ref>[http://www.joanducros.net/corpus/Joaquim%20Torres%20Garcia.html Breu biografia de Joaquim Torres-Garcia]</ref> al costat del seu compatriota [[Rafael Barradas]], que va viure la major part de la seva etapa artística a [[Catalunya]] i Espanya, són grans icones de l'art avantguardista, a una i altra banda de l'Atlàntic.<ref>[http://www.l-h.cat/webs/CentreCulturalBarradas/43678_2.aspx Rafael Barradas. Biografia del Centre Cultural Barradas, a l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat]</ref> El museu en homenatge a Barradas a l'[[Hospitalet de Llobregat]] i la memòria a Torres-Garcia com un dels autors que van formar part de l'escenari artístic català es mantenen ben vigents. L'obra més popular de Torres-Garcia, almenys a l'Uruguai, és ''América invertida'' ([[1943]]). Un altre pintor uruguaià que va destacar fou [[Juan Manuel Blanes]], autor de moltes obres que reflecteixen els fets històrics més importants de l'Uruguai, com ara el desembarcament dels Trenta-Tres Orientals (en el quadre ''El Juramento de los Treinta y Tres Orientales''. [[Pedro Figari]], d'altra banda, amb les seves pintures en [[aquarel·la]] i sense rostres expressius, va destacar pels seus escenaris sobre la societat i els costums uruguaians, entre els quals el ''candombe''.

=== Esports ===

{{article principal|Esport a l'Uruguai}}

 

L'[[esport]] amb més seguidors a l'Uruguai és el [[futbol]].<ref>[http://w.com.uy/uruguay-todo/uruguay.html Informació sobre l'Uruguai: Futbol com a esport nacional]</ref> Històricament el futbol ha estat un element fonamental pel que fa a l'afermament de la "nacionalitat" uruguaiana i a la projecció internacional de la imatge de l'Uruguai com a país, a començaments del segle XX. [[Asociación Uruguaya de Fútbol|"La celeste"]] (renom històric de la selecció uruguaiana, que sorgeix del color de la seva samarreta) va enlluernar Europa amb les seves presentacions olímpiques i es va guanyar l'admiració i el respecte de l'univers esportiu, col·locant al futbol sud-americà en la més alta consideració en una època en què el continent era encara ignorat al mapa internacional del futbol (i l'Uruguai, en particular, desconegut a tots els mapes, no només al futbolístic). L'Uruguai va guanyar dues medalles d'Or consecutives, als [[Jocs Olímpics]] (París 1924 i Amsterdam 1928), sent durant 80 anys l'únic país sud-americà a ocupar el màxim nivell olímpic, un honor compartit després amb l'Argentina des de [[Jocs Olímpics d'estiu de 2008|Pekín 2008]] i amb Brasil des de [[Jocs Olímpics d'estiu de 2016|Río de Janeiro 2016]].(vegeu [[Uruguai als Jocs Olímpics]]).<ref>{{Ref-publicació|article=Athletes - Famous Olympic Athletes, Medalists, Sports Heroes|publicació=International Olympic Committee|llengua=en|url=http://www.olympic.org/uk/athletes/results/search_r_uk.asp|data=2018-02-20}}</ref>

 

Al començament del segle XVIII, van sorgir moviments d'independència a [[Sud-amèrica]]. El territori de la [[Banda Oriental]] -sota el poder de Buenos Aires-, i que era l'antic nom de l'Uruguai, va ser reclamat per l'[[Brasil|Imperi del Brasil]], influït per interessos de la corona portuguesa. El Brasil va annexionar el territori el [[1821]], després d'una invasió per part de Portugal el [[1816]], però l'Uruguai va declarar-ne la independència el [[1825]] i el [[1828]] -amb la [[Convenció Preliminar de Pau]] de [[Rio de Janeiro]] i amb interessos del [[Regne Unit]]- es va convertir en un país independent, sota tutela dels seus dos poderosos veïns fins a l'any [[1830]], quan adquireix la sobirania plena i absoluta.

L'Uruguai va experimentar inestabilitat política i econòmica durant el [[segle XIX]]. Després de la [[Segona Guerra Mundial]] l'economia es va col·lapsar en diverses ocasions i el govern va començar a perdre el suport ciutadà. Els ''Tupamaros'', un grup radical d'esquerra, van reaccionar a la crisi amb violència i van provocar la repressió per part del govern i la suspensió dels drets individuals. Finalment, el [[1973]], l'exèrcit va prendre el poder, donant inici a un període d'onze anys de [[Dictadura militar de l'Uruguai (1973-1985)|dictadura militar]] en un país que havia estat una democràcia estable. El [[1984]] la democràcia va ser restaurada.