Santuari d'Ise: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - les cerimònies ja + les cerimònies, ja |
com a |
||
Línia 1:
{{Infotaula edifici}}
El '''Santuari d'Ise''' (en [[japonès]]: 伊勢神宮, ''Ise-jingū''), també conegut com el '''Gran Santuari d'Ise''' (伊勢大神宮, ''Ise-Daijingū'') i oficialment com '''El Santuari''' (神宮, ''Jingū''), és el santuari del [[xintoisme]] més important del [[Japó]],<ref>[http://www.jinjahoncho.or.jp/en/jinja/ Jinja Honchō – Jinja (Shinto Shrines)] (en angl``es)</ref> considerat el lloc més sagrat d'aquesta religió.<ref name="Shinto">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/shinto/shinto.htm Pàgina oficial del Santuari d'Ise – ''The relation between nature and Shinto religion''] (en anglès)</ref><ref>[http://religion.idoneos.com/index.php/Templos_y_lugares_sagrados/Gran_Santuario_de_Ise Templos y lugares sagrados: Gran Santuari d'Ise]</ref> Es localitza a la ciutat d'Ise, en el centre de la [[prefectura de Mie]], a la regió central-sud del país. La zona on se situa el Santuari forma part del [[Parc Nacional Ise-Shima]], que inclou a més a més d'altres llocs sagrats i històrics, com ara Meoto Iwa i el Saiku -residència imperial durant l'era Heian-. El Santuari és esmentat als dos llibres més antics del Japó, el ''Kojiki'' i el ''Nihonshoki'', escrits a començaments del segle VIII, en què s'esmenta que la fundació llegendària del Santuari va ser realitzada l'any 4 aC.,<ref>[http://web.archive.org/web/http://www.britannica.com/ebc/article-9368233 ''Encyclopedia Britannica - Ise Shrine''] (en anglès)</ref> per la princesa Yamatohime-no-mikoto, filla de l'[[Suinin|Emperador Suinin]].
El Santuari d'Ise es compon de dos santuaris principals: {{Japonès|el Santuari Interior|内宮|'''Naikū'''}} i {{Japonès|el Santuari Exterior|外宮|'''Gekū'''}}, situat a uns sis quilòmetres al nord-oest del primer. A més, aquests dos complexos posseeixen uns cent vint-i-tres santuaris subordinats de diverses categories, noranta-u a ''Naikū'' i trenta-dos a ''Gekū'', sumant en total cent vint-i-cinc santuaris.<ref name="Isemairi">[http://www.isejingu.or.jp/english/isemairi/isemairi.htm Pàgina oficial del Santuari d'Ise – ''About Ise Jingu''] (en anglès)</ref> El complex de ''Naikū'' està dedicat a l'adoració de [[Amaterasu|Amaterssu Ōmikami]], la [[Kami|deessa xintoista]] del [[Sol]] i avantpassada de la [[Família Imperial del Japó]], per la qual cosa està sota la cura i la protecció d'aquesta, concretament del Summe Sacerdot i de la Summa Sacerdotessa, descendents tots dos de l'Emperador del Japó. El complex de ''Gekū'' està dedicat a l'adoració de Toyouke no Ōmikami, deessa dels cereals, el vestit, l'aliment, l'habitatge, l'agricultura i la indústria.<ref name="Gegu">[http://www.isejingu.or.jp/english/gegu/gegu.htm Pàgina oficial del Santuari d'Ise -]</ref> Posseeix un estil arquitectònic arcaic conegut com a ''Shinmeizukuri'', representatiu d'un autèntic estil japonès, que reflecteix l'estil Shintō tardà, previ a l'arribada del [[budisme]] al Japó al segle VI i que és comú a tota la prefectura d'Ise.<ref name="PDF">[http://web.archive.org/20041221183625/es.geocities.com/dchacobo/ArteJaponesPDF.pdf Joan Stanley-Baker (2000). ''Arte Japonés: Los Santuarios Sintoístas'' (p. 9 – 10) ( en castellà)]</ref>
Al Santuari d'Ise hi ha a més un bosc amb arbres sagrats i diferents zones on s'elaboren productes que són utilitzats com a [[Ofrena votiva|ofrenes]] sagrades: un camp d'arròs, una [[salina]], un [[hort]], factories tradicionals de [[seda]], [[Fibra de cànem|cànem]] i [[Terrissa|terrisseria]], llocs d'assecat de peix, etc. També posseeix algunes àrees culturals com una [[biblioteca]] i tres [[museu]]s, així com altres edificacions annexes.<ref name="Bunka">[http://www.isejingu.or.jp/english/bunka/bunka.htm Pàgina oficial del Santuari d'Ise – ''The Cultural Facilities of Ise Jingu''] (en anglès)</ref> Dins del Santuari tenen lloc una gran quantitat de cerimònies religioses diàries basades en els cicles agrícoles, indispensables en l'economia japonesa tradicional. Aquestes activitats estan organitzades per una jerarquia eclesiàstica que és l'encarregada de manejar els elements sagrats que són usats com a ofrenes: [[aigua]], [[foc]], [[aliment]]s, [[seda]], [[fusta]], [[música]] i [[dansa]], etc.<ref name="Maturi5">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/maturi/maturi5.htm Pàgina oficial del Santuari d'Ise - ''The Annual Cycle of Ceremonias and Rice''] (en anglès)</ref> Tots els anys, creients procedents de tot el país acudeixen en [[Pelegrinatge|peregrinació]] al Santuari, fet conegut com a ''O-Ise-Mairi'', ja que, segons la tradició, els practicants del Shintō han d'acudir al santuari almenys una vegada en la seva vida. Primer ho fan al ''Gekū'' per posteriorment peregrinar al ''Naikū'', malgrat que aquest sector és accessible només de vegades especials.<ref name="Isemairi2">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/isemairi/isemairi2.htm Página oficial del Santuario de Ise - ''The suggested route for worshiping''] (en anglès)</ref><ref>[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/isemairi/isemairi2.htm Pàgina oficial del Santuari d'Ise - ''The suggested route for worshiping''] (en anglès)</ref> Els santuaris principals de cada complex no són accessibles al públic i només poden ser vists a certa distància, des de darrere d'unes tanques.
[[Fitxer:IseShrineMap.PNG|thumb|350x350px|Mapa de la prefectura d'Ise, mostrant l'àrea que abasta tots els santuaris i establiments subordinats al Santuari d'Ise.]]
== Origen mitològic i religiós ==
La [[xintoisme|religió Shintō]] (神道, literalment, ''camí dels déus'') és considerada la [[religió]] nativa del Japó i es basa principalment en la influència i harmonia constant d'una pléyade de vuit milions de deïtats que controlen la naturalesa i l'esperit de tot el que envolta: muntanyes, boscos, rius, mars, plantes, animals i inclusivament el clima; aquestes deïtats són conegudes com a {{Japonès|''[[kami]]''|神}}.<ref name="Shinto"/>
A l'antiguitat, Japó va subsistir principalment amb la producció d'arròs. Atès que els ''kami'' tenen control sobre la naturalesa, els antics habitants van decidir establir una harmonia respectuosa amb aquestes deïtats, amb la finalitat de tenir bones collites cada any. Per aconseguir els seus objectius van procedir a la construcció de llocs sagrats i l'elaboració de suntuoses cerimònies, que tenien com a fi satisfer als ''kami''; en conseqüència, les comunitats havien de treballar de manera unificada amb la finalitat de tenir prosperitat econòmica i alimentària.<ref name="Shinto"/>
Línia 34:
Els tres tresors imperials, considerats com a sagrats, consisteixen en el Mirall Sagrat (''Yata no Kagami''), l'Espasa Sagrada (''Ame no Murakumo no Tsurugi'') i la Gemma Sagrada (''Yasakani no Magatama''). Segons la religió Shintō, cada tresor posseeix una simbologia: l'honestedat, el coratge i l'afecte respectivament.<ref name="Myth4">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/myth/myth4.htm Pàgina oficial del Santuari d'Ise - ''The tale of the sacred mirror Yata-no-Kagami''] (en anglès)</ref>
Amb el succés de la sortida d'Amaterasu de la cova celestial, el ''Yata no Kagami'' és el tresor que simbolitza a la deessa del sol. Quan Amaterasu li va donar aquest mirall al seu nét Ninigi-no-mikoto, li va dir: pensa que aquest mirall sagrat no és més que jo mateixa, cuida-ho i adora-ho per sempre. Com que Ninigi va ser predecessor dels emperadors del Japó, tots ells han adorat a Amaterasu Ōmikami com la seva deessa familiar, creient que ella mateixa es troba en el mirall.<ref name="Myth4"/>
== Fundació ==
Línia 49:
El Santuari d'Ise és el centre d'adoració de dos principals ''kami'': en ''Naikū'' es rendeix tribut a Amaterasu Ōmikami, deessa del Sol que habita en el Mirall Sagrat, considerat un tresor imperial i un {{Japonès|''goshintai''|ご神体}}, objecte que representa simbòlicament a una deïtat Shintō; i en ''Gekū'' se li rendeix tribut a Toyouke Ōmikami, deessa dels aliments, del comerç i de la indústria.
També dins del complex, cada santuari subordinat a ''Naikū'' i ''Gekū'' se li rendeix tribut a un kami o a un grup de ''kami.'' Les deïtats més importants a les quals se li rendeix adoració en el Santuari són [[Tsukuyomi]], germà d'Amaterasu i déu de la nit; Shinatsuhiko i Shinatobe, déus del vent i de la pluja; Izanagi i [[Izanagi]], pares d'Amaterasu, creadors del món i d'altres ''kami''; i la princesa Yamatohime-no-mikoto, fundadora llegendària del santuari. En alguns santuaris se li rendeix tribut a {{Japonès|espíritus|御魂|[[mitama]]}}; en uns altres se li rendeix a la "personalitat vigorosa" d'un ''kami'' coneguda com a aramitama (荒御魂), i es dóna el cas d'adoració davant Amaterasu Ōmikami no Aramitama, Toyouke Ōmikami no {{Japonès|''[[aramitama]]''|荒御魂}} o Tsukiyomi no Aramitama, etc.
Antigament, des de l'era Kamakura fins a començaments de l'era Edo, es professava un credo conegut com a Shintō d'Ise (伊勢神道, ''Ise-shintō''), practicat en ''Gekū'' pel clan de sacerdots Dokai. Tenia com a principal llibre sagrat, el {{Japonès|''Shintō Gōbusho''|神道五部書}}, un escrit de l'era Nara i que estava dividit en cinc parts, que abasta des de la llegenda d'Amaterasu fins a la fundació del santuari per la princesa Yamatohime-no-mikoto.<ref>[http://web.archive.org/web/http://applepig.idv.tw/kuon/furu/text/sintou_gobusyo/gobusyo00.htm ''Shintō Gōbusho''] (en japonès antic)</ref>
=== Pelegrinatge ===
El pelegrinatge del Santuari d'Ise, conegut com a {{Japonès|''O-Ise-Mairi''|お伊勢参り}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">お伊勢参り</span>, 'O-Ise-Mairi'?) es realitza des de temps antics i és practicat pels japonesos, inclusivament per l'Emperador, els membres de la Família Imperial, el [[Primer ministre del Japó|Primer Ministre]] i els membres del gabinet. La característica principal d'aquest pelegrinatge és que parteix de ''Gekū'' en dues rutes diferents cap a ''Naikū.'' És per tradició que els creients han de visitar ''Gekū'' primer i després ''Naikū''.<ref name="Isemairi2"/>
Durant el tribut a un ''kami'' s'ha de fer una reverència molt respectuosa dues vegades, després aplaudir les mans dues vegades a l'altura del pit, posteriorment ajuntar les mans en senyal de rés i finalment fer una reverència molt respectuosa. L'horari on es rendeix tribut als ''kami'' varia cada temporada, que s'estén generalment durant la matí i tarda; amb excepció de la primera setmana de l'any, quan la veneració s'estén durant les 24 hores.<ref name="Isemairi2"/>
Línia 107:
[[Fitxer:Ise_Shrine_Meizukuri.jpg|thumb|281x281px|Plànol d'un edifici del Santuari Principal de ''Naikū''.]]
[[Fitxer:Mishine-no-mikura_02.JPG|miniatura|esquerra|200x200px|Edificació en el Santuari d'Ise, típic exemple de l'estil ''shinmeizukuri''.]]
El principal estil arquitectònic en el Santuari d'Ise és conegut com a {{Japonès|''[[Shinmeizukuri]]''|神明造}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神明造</span>, 'Shinmeizukuri'?), aquest estil no pot ser usat a la construcció d'un altre santuari fora d'Ise. cal destacar que totes les estructures estan unides amb encaixos i no unides per [[Clau (falca)|claus]].<ref name="PDF"/>
Les edificacions estan construïdes amb fusta de {{Japonès|[[ciprés japonés]] |桧|hinoki}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">桧</span>, <span class="t_nihongo_romaji">''hinoki?''</span>), posats en pilars sobre la terra; cada estructura mesura 10,9 m × 5,5 m i inclou un pis en relleu, una sèrie de terrasses al voltant de l'edificació i una escala que condueix a una porta central. La teulada està feta de palla, adherit amb deu rematades disposades en forma de creu, anomenat {{Japonès|''katsuogi''|鰹木}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">鰹木</span>, 'katsuogi'?), coronat per una gran estructura que es projecta en el sostre, anomenat {{Japonès|''chigi''|千木}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">千木</span>, 'chigi'?). En el cim del sostre, existeix un suport de dues columnes anomenat ''munamochi-bashira.'' Tant el ''katsuogi'', com el ''chigi'' i el ''munamochi-bashira'' són elements arquitectònics del Shintō tardà, estilitzats dels antics [[graner]]s que existien anterior a la introducció de l'arquitectura [[Budisme|budista]] al Japó.<ref name="PDF" /><ref>Sir Banister Fletcher (1996), ''A History of Architecture''. p. 724. Architectural Press. {{ISBN|0-7506-2267-9}}</ref>
Línia 117:
== Reconstrucció ==
[[Fitxer:Hoeisya_Ichinichi-Shinryomin.jpg|thumb|250x250px|Escena del Festival d'Okihiki, on la fusta de xiprer japonès que serà usat en la propera reconstrucció del santuari és portat a través de la ciutat d'Ise en direcció a ''Naikū'' i ''Gekū''.]]
Els santuaris de ''Naikū'' i ''Gekū'', igual que el Pont Uji i els tresors del santuari, són desmantellats i es construeixen noves edificacions i objectes amb la mateixa forma, en un lloc adjacent cada 20 anys; segons la creença Shintō que la naturalesa mor i reneix en un període de vint anys, en una cerimònia de purificació que tenia com a objectiu mantenir les edificacions en un constant bon estat, mantenint el seu estil original. Aquest succés especial es coneix en japonès com a {{Japonès|''[Jingū Shikinen Sengū''|神宮式年遷宮||extra=literalmente, "año de la ceremonia del traslado de los santuarios en el Santuario"}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神宮式年遷宮</span>, <nowiki>''Jingū Shikinen Sengū''</nowiki>? literalment, "any de la cerimònia del trasllat dels santuaris en el Santuari").<ref name="Sikinen">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/sikinen/sikinen.htm Pàgina oficial del Santuari d'Ise - ''Shikinen Sengu Ceremony in Ise Jingu''] (en anglès)</ref>
Es coneix que la primera reconstrucció va ser feta per l'Emperadriu Jitō el [[692]], per tant les edificacions han heretat un estil arquitectònic propi d'aquesta època.<ref name=ref_duplicada_3 /> Aquesta cerimònia s'ha realitzat de manera gairebé contínua des de llavors -solament va haver-hi una suspensió per cent anys durant la [[Període Sengoku|guerra civil]] del [[Segle XV|segle]] XV-. Les noves edificacions, provenen de la 61ª reconstrucció el 1993 (2 d'octubre a ''Naikū'' i 5 d'octubre a ''Gekū''), i la reconstrucció 62ª del 2013.<ref name="Sikinen"/>
Línia 132:
=== Clergat ===
Dins del Santuari d'Ise existeixen més de 100 sacerdots que tenen com a funció servir
=== ''Saiō'' i ''Saishu'' ===
Línia 177:
Posseeix almenys 260.000 volums, principalment llibres de la religió Shintō i obres clàssiques relacionades amb el Santuari d'Ise. Aquesta col·lecció està disponible al públic, però amb preferència als erudits i investigadors del Shintō.<ref name="Bunko">[http://www.isejingu.or.jp/english/bunka/bunka4.htm Pàgina oficial del Santuari d'Ise - ''The Jingu Library (Jingu Bunko)] (en anglès)</ref>
Prop de la biblioteca es troba una gran porta feta de fusta de [[zelkova]], coneguda popularment com a {{Japonès|La Porta Negra de la Llibreria del Santuari|神宮文庫黒門|Jingū Bunko Kuromon}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神宮文庫黒門</span>, <span class="t_nihongo_romaji">''Jingū Bunko Kuromon?''</span>), construïda el 1780 originalment com l'entrada de la casa de la família Fukushima Misakidayu, una família de sacerdots coneguda durant l'era Edo.<ref name="Bunko" />
<center><gallery>
Fitxer:Jingu-Chokokan_01.JPG|''Jingū Chōkokan'' (Museo d'Història del Santuari)
| |||