Bé comú: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Referències|30em -> Referències, mida automàtica de les columnes
com a
Línia 11:
Fent servir diverses denominacions, el concepte de bé comú s'ha fet servir de manera recurrent al llarg de la història del pensament polític i filosòfic.<ref>{{ref-publicació|cognom=Diggs|nom=B. J.|data=1973-01-01|títol=The Common Good as Reason for Political Action|jstor=2379966|publicació=Ethics|volum=83|exemplar=4|pàgines=283|doi=10.1086/291887}}</ref> [[Aristòtil]] ho descrivia com la idea de l'interès comú (''to koinei sympheron,'' en [[grec]]) com la base per a distingir entre les institucions ''bones'' i les ''dolentes'' que seguien l'interès privat d'un petit grup de persones;<ref>{{ref-llibre|títol=Politics|cognom=Aristotle|nom=|editorial=|any=|isbn=|lloc=|pàgines=3, 6–7, 12}}</ref> Segles més tard, [[Tomàs d'Aquino]] va fer servir el terme (''bonum commune,'' en [[llatí]]) per a defensar la finalitat de la llei i del govern,<ref>{{ref-llibre|títol=Summa Theologiae|cognom=Aquinas|nom=Thomas|editorial=|any=|isbn=|lloc=|pàgines=1, 2. 90. 2 and 4}}</ref> i [[John Locke]] va declarar que ''la pau, la seguretat, i el benestar públic de les persones són l'objectiu final de la societat política. Més endavant va argumentar que ''el benestar de la gent hauria de ser la llei suprema''.<ref>{{ref-llibre|títol=Second Treatise of Government|cognom=Locke|nom=John|editorial=|any=|isbn=|lloc=|pàgines=131, 158.}}</ref> ''Al seu torn, [[David Hume]] deia que les convencions socials eren adoptades per la gent en virtut de si servien o no a l'interès públic o comú.<ref>{{ref-llibre|títol=Teatise 3, 2. 2.|cognom=Hume|nom=David|editorial=|any=|isbn=|lloc=|pàgines=}}</ref> [[James Madison]] va escriure que el bé ''públic, comú o general'', estava íntimament lligat a la justícia, que era la finalitat de qualsevol govern i societat;<ref>{{ref-llibre|títol=Federalist|cognom=Publius|nom=|editorial=|any=|isbn=|lloc=|pàgines=10, 51.}}</ref> i [[Jean-Jacques Rousseau]] va entendre el terme (''le bien commun'', en francès) com l'objectiu final de la societat i de tot govern.<ref>{{ref-llibre|títol=Social Contract|cognom=Rousseau|nom=Jean-Jacques|editorial=|any=|isbn=|lloc=|pàgines=2. 1.}}</ref><ref name=":0">{{ref-publicació|cognom=Diggs|nom=B. J.|data=1973-01-01|títol=The Common Good as Reason for Political Action|jstor=2379966|publicació=Ethics|volum=83|exemplar=4|pàgines=283–284|doi=10.1086/291887}}</ref>
 
Encara que aquests pensadors van diferir significativament d'en què consistia el bé comú, i de quina manera un govern o estat l'hauria de promoure, tots acorden que el bé comú és l'objectiu final del govern, perquè beneficia al conjunt de ciutadans, i que cap govern hauria de caure en la perversió dels interessos especials o particulars,<ref name=":0" /> definits per Aristòtil com a ''interessos dels que manen'', per Locke com a ''béns privats'', Perper Madison i Hume com a ''parts interessades'' i per Rousseau com a ''voluntats particulars.''<ref name=":0"/>
 
=== Antiga Grècia ===