Selectró: diferència entre les revisions

El '''selectró''' és una [[vàlvula termoiònica]] capaç d'actuar com [[memòria d'accés aleatori]] (''' RAM '''), una forma primerenca de la tecnologia digital [[memòria d'ordinador]] va ser desenvolupat per [[Jan A. Rajchman]] i el seu grup a [[Radio Corporation of America]] sota la direcció de [[Vladimir Zworykin]], del món de la tecnologia de televisió. L'equip mai va ser capaç de produir una forma comercialment viable de Selectron abans que la [[memòria de tors]] es fes gairebé universal, i continua sent pràcticament desconegut avui dia, encara que el seu concepte es va aplicar a la [[memòria d'accés aleatori]] d'estat sòlid anys més tard.<ref name="C-Sci-Enc">{{ref llibre|autor=Willis H. Ware|títol=Rand and the Information Evolution: A History in Essays and Vignettes|url=http://books.google.cat/books?id=nFMmCqsZUfQC&pg=PA57&dq=Selectron+tube&hl=ca&sa=X&ei=uar0T8CYDsrQ0QXQ0cSeBw&sqi=2&ved=0CEQQ6AEwBA#v=onepage&q=Selectron%20tube&f=false|consulta= 4 juliol 2012|any=2008|editorial=Rand Corporation|isbn=978-0-8330-4513-3|pàgines=57–}}</ref><ref name="McMurran2009">{{ref llibre|autor=Marshall William McMurran|títol=Achieving Accuracy: A Legacy of Computers and Missiles|url=http://books.google.cat/books?id=UU3v0tbq8acC&pg=PA40&dq=Selectron+tube&hl=ca&sa=X&ei=uar0T8CYDsrQ0QXQ0cSeBw&sqi=2&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=Selectron%20tube&f=false|consulta= 4 juliol 2012|data=8 desembre 2009|editorial=Xlibris Corporation|isbn=978-1-4363-8106-2|pàgines=40–}}</ref>

 

 

El selectró es basa en petites cel·les aïllades, anomenades ''' ullets ''', capaços de romandre en dos estats estables: ''' carregats ''' i ''' descarregats '''. Una font termoiònica d'electrons manté la càrrega d'aquests ''' ullets ''' en el seu estat. Quan estan descarregats, els electrons que incideixen sobre ells porten gran energia i produeixen l'emissió de gran quantitat d'[[electrons secundaris]] que impedeixen que l{{'}}''ullet'' adquireixi més carrega, però, si estan carregats, els electrons provinents del càtode es troben amb una [[barrera de potencial]] que els frena, de manera que en incidir sobre l'"ullet" ja no tenen energia per produir electrons secundaris.

Per gravar un bit s'altera temporalment el potencial de l'"ullet", fent que es carregui quan es disminueix el seu potencial, o es descarregui per emissió secundària quan aquest es augmenta. Durant el procés de gravació només incideixen electrons sobre l'ullet concret que s'està manipulant.