Fèlix III: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - com Cisma Acacià, + com a Cisma Acacià, |
m bot: - com ''[[Enotico|Henotiko + com a ''[[Enotico|Henotiko |
||
Línia 29:
=== La heretgia monofisita ===
En aquest moment l'Església encara era a la meitat del seu llarg conflicte amb l'[[heretgia]] d'[[Eutiques]]. L'any anterior l'emperador [[Zenó (emperador)|Zenó]] , a suggeriment del [[Patriarca de Constantinoble]] [[Acaci (patriarca de Constantinoble)|Acaci]], havia emès un edicte conegut com a ''[[Enotico|Henotikon]]'' (o "Acte d'unió") en el qual va declarar que cap símbol d'una fe diferent als establerts a [[Concili de Nicea|Nicea]] , amb les addicions del [[381]], podria ser reconegut. L'edicte va ser interpretat com una obligació de la reconciliació entre catòlics i els eutiquians , però va causar un conflicte més greu que mai i dividí l'Església d'Orient en tres o quatre faccions. En un moment en què els catòlics van rebutjar el decret, l'emperador va substituir als patriarques d'Antioquia i d'Alexandria. [[Pere Ful·ló]], un conegut [[monofisisme|monofisita]], es va instal·lar a la seu d'Antioquia i [[Pere Monge]] ocupà la d'Alexandria. En el seu primer [[sínode]] Fèlix [[excomunió|excomunicà]] a Pere Ful·ló, que també va ser condemnat per Acaci en un sínode a Constantinoble. El [[484]] Fèlix també va excomunicar a Pere Monge, un acte que va donar lloc a un [[cisma]] entre Orient i Occident i no es va recomposar durant els propers 35 anys. Pere Monge, però, es congracià amb l'emperador i Acaci signant l<nowiki>'</nowiki>''Henotikon'' i, per a disgust de molts [[bisbe]]s , va ser readmès a la [[plena comunió]] per Acaci.
Fèlix, després d'haver convocat un nou sínode, va enviar [[llegat pontifici|llegats]] a l'emperador i al patriarca Acaci ordenant que Pere Monge va haver de ser expulsat d'Alexandria i Acaci havia de presentar-se a Roma per explicar la seva conducta. Els llegats, però, van ser detinguts, empresonats i més tard, sota la pressió d'amenaces i promeses, van entrar en comunió amb heretges introduint el nom de Pere Monge a la lectura dels sagrats [[díptic]]s . Quan la seva traïció va ser anunciat a Roma per Simeó, un dels monjos ''Acaemeti'', Fèlix va convocar un sínode de 77 bisbes a la [[Sant Joan del Laterà|basílica del Laterà]], que excomunicà Acaci i els llegats papals. Recolzat per l'emperador, Acaci ignorà l'excomunió, el Papa va eliminar el nom dels díptics sagrats i va romandre a la seva seu fins a la seva mort, que es va produir el 489. El seu successor Fravita, va enviar missatgers a Fèlix amb la seguretat que no havien estat en comunió amb Pere Monge, però quan el Papa entengué que això era una mentida, el cisma va continuar. Pere, que mentrestant ja havia mort Etim, el successor de Fravita, va intentar tornar a la comunió amb Roma, però el Papa es va negar, ja que el nou bisbe no va eliminar els noms dels seus dos predecessors dels díptics sagrats. El cisma, conegut com a Cisma Acacià, no va acabar fins al [[518]], durant el regnat de [[Justinià I]].
| |||