Borà: diferència entre les revisions

El '''borà''' és la combinació binariabinària entre el [[bor]] i l'[[hidrogen]] de [[fórmula química]] BH₃. En realitat, el borà no existeix com a molècula discreta i sempre es presenta en la forma de dímer (B₂H₆), que es coneix amb el nom de [[diborà]]. La capacitat del [[bor]] de crear cadenes de considerable longitud (a semblança del que succeeix amb el [[carboni]]) fa que el borà només sigui el més senzill d'una extensa família de compostos formats únicament per àtoms de [[bor]] i d'[[hidrogen]], els borans (B_nH_m). El nombre de compostos que formen la família dels borans és extensíssim i la geometria que presenten està directament lligada al nombre d'[[electrons]] que hi ha presents en la molècula, fet que ha provocat que siguin àmpliament estudiats.

Aquests orbitals es combinen a l'hora de formar la molècula en un [[diagrama d’orbitals moleculars]] força complex que en general pot explicar-se com a n+1 orbitals enllaçants (per tant la molècula s'estabilitza amb 2n+2 electrons (n= nombre de vèrtexs)). Així doncs, donat que el nombre de vèrtexs està relacionat amb el nombre d'electrons, existeix una relació senzilla entre nombre d'electrons i estructura. Aquesta clara relació ha donat lloc a l'anomenada ''Regla de Wade'', en la qual es relacionen el nombre d'electrons que formen part del clúster i l'estructura d'aquest.

L'aplicació més important dels borans és el procés conegut com a [[hidroboració]]. Tot i que, generalment, no s'usen borans sinó derivats orgànics d'aquests, que són menys reactius i, per tant és menys perillós i més còmode treballar-hi. El procés consisteix en la inserció en un enllaç múltiple entre dos carbonis, de bor i hidrogen. L'intermedi que s'aconsegueix es pot tractar posteriorment de diferents formes per obtenir hidrocarburs, alcohols, àcids carboxílics, etc.

A part de com a reactius en síntesi orgànica, els borans tenen escasses aplicacions. Van ser estudiades durant un temps les seves possibilitats com a combustibles per a coets degut a causa de la seva combustió altament exotèrmica. L'alt cost que suposava la seva producció a gran escala i el fet que formessin òxids que obstruïen els motors va fer que no passessin mai de ser un projecte esperançador. TotAixí i aixítot, les seves propietats químiques excepcionals fan que continuïn sent estudiats.<ref>