Henry Bessemer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |left|thumb -> |miniatura|esquerra |
m bot: - com convertidor Bessemer. + com a convertidor Bessemer. |
||
Línia 9:
Bessemer es va centrar a resoldre l'assumpte i així, el 1855, va patentar un procés de refinament i reducció de ferro per produir acer en quantitats industrials a baix cost. El procediment consistia a bufar aire a pressió en el fons de la cullera on es colava el ferro colat. L'aire fa reaccionar l’oxigen amb el silici, després amb el carboni i seguidament amb el fòsfor, tots ells impureses del ferro de la fosa. La reacció de l'oxigen i el silici és molt exotèrmica, el que fa que el metall se seguís fonent sense necessitat de gastar més combustible. L'aire s'injecta a pressió per la part de baix del recipient que té la forma d’una cullera oberta, i s’atura fins que apareix una flama vermella, indicant l'oxidació del ferro.
Amb el temps la cullera oberta va ser substituïda per la cullera ovoïdal oberta en la superfície superior, mecanisme que encara es coneix com a convertidor Bessemer. Actualment el procés Bessemer està en decadència substituït pels seus hereus; els processos Linde o LD de bufat a pressió d'oxigen pur.
L'impacte d'aquest invent, en el context de la [[Revolució Industrial|Revolució industrial]], va ser immens. Mentre naixia la indústria pesant: drassanes, ferrocarrils, maquinària fabril, etc. es va aconseguir una matèria primera abundant i barata. L'acer que ara s'aconseguia en grans quantitats va fer factibles altres èxits. Gràcies a Bessemer es van poder construir grans vaixells d'acer, millors i més barats, ponts, ferrocarrils, gratacels, etc. És a dir tot el que va caracteritzar al segle XIX com a impulsor del segle XX.
| |||