Història de la botànica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - com ''bandes + com a ''bandes |
m bot: - com «herboristes».<ref> + com a «herboristes».<ref> |
||
Línia 62:
El text de Dioscòrides no va restar mai oblidat, sinó que va ser copiat i de vegades comentat o ampliat, durant l'[[edat mitjana]] i el [[Renaixement]], no solament a Europa sinó també en el món islàmic. La primera versió impresa n'és de [[1478]], però a partir de [[1516]] se'n van succeir nombroses edicions il·lustrades i comentades, entre les quals destaquen la italiana d'[[Pietro Andrea Gregorio Mattioli|Andrea Mattioli]], probablement la que més va contribuir a la difusió de l'obra de Dioscòrides, o l'edició espanyola de [[Andrés Laguna]].<ref name="REN"/>
En el {{segle|XVI|s}} es van fundar, al nord d'[[Itàlia]], els primers [[jardins botànics]]. L'estudi empíric de les plantes de cada país i de les exòtiques, portades pels exploradors europeus i conreades en jardins, va començar de nou, i van començar a publicar-se tractats i catàlegs que ja no es limitaven a reproduir o simplement comentar l'obra dels antics, sinó que, comprovada la insuficiència dels catàlegs antics, buscaven obtenir i presentar un coneixement al més exhaustiu possible de la diversitat de les plantes. L'esquema classificatori va seguir sent en aquest període deutor del de [[Teofrast]]. Al començament del {{segle|XVI}}, un grup de botànics centreeuropeus es van interessar particularment per les qualitats curativas de les plantes i es van esforçar a dibuixar i descriure amb fidelitat les plantes que creixien a la seva terra natal, que van publicar en llibres «sobre herbes» o «herbaris», per la qual cosa se'ls coneix com a «herboristes».<ref> Ogilvie, B.W. 2006. [http://books.google.cat/books?id=f8FmrXT1jdIC&pg=PA134&hl=ca ''The Science of Describing: Natural History in Renaissance Europe'']. Chicago and London: University of Chicago Press, pàg. 134-135. Accedit el 20 d'agost de 2009.</ref> Aquests herbaris, que contenien llistes i descripcions de nombroses herbes, les seves propietats i virtuts, particularment referides a la seva utilització com a plantes medicinals, van tenir la virtut de suplementar i, més tard, reemplaçar el coneixement transmès oralment. Els primers herbaris d'aquest tipus proveïen solament informació sobre propietats medicinals, reals o imaginàries, d'un grup de plantes. Amb el córrer del temps, tals herbaris van anar incloent un major nombre d'espècies, moltes freturoses de valor medicinal però amb certes característiques inusuals o ornamentals. El nombre de còpies d'aquests herbaris manuscrits ha d'haver estat bastant limitat. La invenció de la impremta no solament va permetre multiplicar la quantitat d'aquestes obres, sinó també la reproducció de dibuixos amb una major qualitat que la dels seus predecessors.<ref name="Arber"> Arber, A. 1987. ''Herbals. Their Origin and Evolution. A Chapter in the History of Botany 1470-1670''. Cambridge University Press, New York., 358 p. {{ISBN|0-521-33879-4}}</ref>
El primer dels herbaris que es va escriure a Europa en aquest període en el qual, si bé s'utilitzava com a base la indiscutida autoritat científica de ''[[De Matèria Medica|De Materia Medica]]'' de [[Dioscòrides Pedaci|Dioscòrides]], es va afegir descripcions de noves plantes de les regions en què els autors vivien, va ser'' [[Herbarium vivae Eicones]]'' de l'herborista [[Otto Brunfels]] (1489-1535), publicat a [[Estrasburg]] el 1530.<ref name="Alonso"> Miguel Alonso, A. [http://www.ucm.es/bucm/foa/exposiciones/11jardinespapel/la_imprenta_renacentista....htm La impremta renaixentista i el naixement de la ciència botànica]. Universitat Complutense de Madrid. Consultat el 4 d'agost de 2009.</ref> Conjuntament amb Jerome Bock i Leonhart Fuchs, Otto Brunfels és considerat un dels tres pares de la botànica alemanya.
| |||