Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals: diferència entre les revisions

|La Terra és el tercer planeta en distància respecte el Sol, i el subjecte de moltes equivocacions històriques que duraren segles.<ref>{{Cite ref-web|url=https://web.archive.org/web/20180507154131/http://www.worldhistory.biz/ancient-history/71176-aristarchus-of-samos.html|titletítol=Aristarchus of Samos|datedata=2018-05-07|website=web.archive.org|access-date=2019-01-09|languagellengua=anglès}}</ref><ref>{{Cite bookref-llibre|titletítol="The world was a flat disk, with the Earth in the center and the sea all around. Thus the serpent is about as far away from the center, where men and gods lived" Norse mythology: a guide to the Gods, heroes, rituals, and beliefs|lastcognom=Lindow|firstnom=John|publishereditorial=Oxford University Press|yearany=2002|isbn=|locationlloc=|pagespàgines=253|languagellengua=anglès}}</ref> La Terra mai fou «descoberta» ja que mai fou una entitat no reconeguda pels humans.

La posició de la Terra dins del sistema solar fou descrita correctament en el [[model heliocèntric]] proposat per [[Aristarc de Samos]].<ref>{{Cite bookref-llibre|url=https://archive.org/details/aristarchusofsam00heatuoft|titletítol=Aristarchus of Samos, the ancient Copernicus ; a history of Greek astronomy to Aristarchus, together with Aristarchus's Treatise on the sizes and distances of the Sun and Moon : a new Greek text with translation and notes|lastcognom=Heath|firstnom=Thomas Little|last2cognom2=Aristarchus|first2nom2=of Samos|datedata=1913|publishereditorial=Oxford : Clarendon Press|others=Gerstein - University of Toronto|languagellengua=anglès}}</ref>

Els planetes interiors (Mercuri Venus) i els exteriors (Mart, Júpiter i Saturn) foren identificats pels antics [[astrònoms babilonis]] en el II mil·leni AC.<ref name="Sachs_1974">{{Cite journal ref-publicació|titletítol=Babylonian Observational Astronomy |authorautor=Sachs, Abraham J. |journalpublicació=[[Philosophical Transactions of the Royal Society of London]] |volumevolum=276 |issueexemplar=1257 |datedata= 2 Maymaig 1974 |pagespàgines=43–50 [45 & 48–9] |publishereditorial=[[Royal Society of London]] |jstor=74273|doi=10.1098/rsta.1974.0008|bibcode = 1974RSPTA.276...43S |languagellengua=anglès}}</ref> També els identificà [[Aristarc de Samos]], i posteriorment a la [[teoria heliocèntrica]] de [[Nicolau Copèrnic]] (''[[De Revolutionibus Orbium Coelestium]]'', 1543).<ref>{{Cite journalref-publicació|titletítol=1985JHA....16...37G Page 37|journal publicació= Journal for the History of Astronomy|volume volum= 16|pages pàgines= 37|bibcode = 1985JHA....16...37G|last1 cognom1= Gingerich|first1 nom1= O.|year any= 1985|doi = 10.1177/002182868501600102|languagellengua=anglès}}</ref>

</ref> Són anomenats els [[Satèl·lit galileà|satèl·lits galileans]]. Van ser els primers objectes celestes que es va confirmar que no orbitaven al voltant de la Terra ni del Sol. Galileu veié Io i Europa com un sol punt de llum el 7 de gener de 1610, i la següent nit els veié com a dos cossos separats.<ref name="IAUMoonDiscoveries">{{cite ref-web|cognom=Blue |nom=Jennifer |data= 9 novembre 2009

|titletítol=Planet and Satellite Names and Discoverers

|publishereditor=USGS |languagellengua=anglès}}</ref>