J. R. R. Tolkien: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - fer enfadar ja + fer enfadar, ja |
m bot: - com ''[[Consolació + com a ''[[Consolació |
||
Línia 248:
{{cita|''El Senyor dels Anells'' és, per suposat, una obra fonamentalment religiosa i catòlica; inconscientment, al principi, però conscientment durant la revisió. És per això que no he afegit o retallat pràcticament cap referència sobre res anomenat 'religió', cultes o pràctiques, en aquest món imaginari. És així perquè l'element religiós es troba absorbit dins de la història i el simbolisme.<ref>''Letters'', no. 142.</ref>}}
Específicament, [[Paul Harold Kocher|Paul H. Kocher]] exposa que Tolkien descriu la maldat a la manera que ho fa el cristianisme ortodox, és a dir, l'[[absència de Déu]]. Cita diversos exemples al ''Senyors dels Anells'', com ara l'''ull sense parpella'' de Sàuron: "l'escletxa negra de la seva pupil·la s'obria en un pou, una finestra cap al no res". Kocher veu la font de Tolkien en [[Tomàs d'Aquino]], "el qual és raonable suposar que Tolkien, com a medievalista i catòlic, coneixia bé".<ref>{{ref-llibre|cognom= Kocher |nom= Paul H. |any= 1972 |títol= Master of Middle-earth: The Fiction of J. R. R. Tolkien |editorial= Houghton Mifflin |pàgines= 76–77 | isbn = 0-395-14097-8|llengua=anglès}}</ref> [[Tom Shippey]] opina el mateix, però enlloc de parlar d'Aquino, considerava que Tolkien havia de conèixer molt bé la traducció anglosaxona d'[[Alfred el Gran]] de l'obra de [[Boeci]] ''[[Consolació de la filosofia]]'', coneguda com a ''[[Consolació de la filosofia|Lays of Boethius]]''. Shippey exposa que la seva visió cristiana del mal encaixa molt bé amb l'expressada per Boeci: "el mal no és res". Diu que Tolkien va utilitzar el corol·lari que el mal no pot crear res com a base de la sentència de [[Frodo Saquet|Frodo]], quan diu que "l'ombra ... només pot burlar-se, no pot construir: cap element realment nou per si mateixa", i frases similars d'en [[Barbarbrat]] o n'[[Élrond]].<ref>{{ref-llibre|cognom= Shippey |nom= Tom |any= 1983 |títol= The Road to Middle-earth |pàgines= 140–141 | isbn = 0-395-33973-1 |editorial= Houghton Mifflin |lloc= Boston}}</ref> Segueix en la mateixa línia exposant que al ''Senyor dels Anells'' el mal sembla ser, en certs moments, una força independent, més que no pas l'abscència del bé (tot i que no tant independent fins al punt del [[maniqueisme]]), i suggereix que els afegits d'Alfred a la traducció de Boeci podrien haver inspirat aquest punt de vista.<ref>''Road'', pp. 141–145.</ref>
Un altre argument interessant és el punt de vista teològic de Stratford Caldecott, en relació a l'Anell i el què representa. "L'Anell de Poder exemplifica la màgia negra del poder corrupte, l'afirmació d'un mateix en contraposició amb Déu. Semba que dóna llibertat, però la seva veritable funció és encadenar al portador a l'Àngel Caigut. Corroeix la voluntat humana del portador, deixant-lo cada vegada més "prim" i irreal; de fet, el seu do de la invisibilitat simbolitza la seva habilitat per destruir tota relació i identitat natural humana. Es podria dir que l'Anell és un pecat per si mateix: temptant i semblant inofensiu al principi, fent-se cada vegada més difícil de deixar i, finalment, corruptor a llarg termini".<ref>{{ref-notícia|cognom=Caldecott|nom=Stratford|data=January–February 2002|url= http://touchstonemag.com/archives/article.php?id=15-01-051-f |títol=The Lord & Lady of the Rings|obra= Touchstone Magazine|consulta= 27 març 2011|llengua=anglès}}</ref>
| |||