Laboratori Cavendish: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article |
m bot: - com [[física + com a [[física |
||
Línia 12:
Fins llavors a mitjans del segle XIX la física era considerada una part de les matemàtiques. Les aportacions experimentals excel·lents d'[[Isaac Newton]], [[Thomas Young]] i [[George Gabriel Stokes]] foren dutes a terme als seus col·legis. La necessitat de la formació pràctica dels científics i enginyers es destacà per l'èxit de l'[[Gran Exposició|Exposició Universal de 1851 a Londres]] i les exigències d'una societat industrial. La creació dels cursos ''Natural Sciences Tripos'' (NST) el mateix any establí les bases per a la necessitat de construir laboratoris dedicats a la física experimental i això s'aconseguí gràcies a la generositat del Canceller de la Universitat, [[William Cavendish, VII duc de Devonshire]]. Cavendish proporcionà 6300 [[Lliura esterlina|£]] per cobrir els costos de la construcció d'un laboratori de física, amb la condició que els Col·legis proporcionassin el finançament per a una càtedra de física experimental. Això portà a la designació de [[James Clerk Maxwell]] (1831-1879) com el primer professor de física experimental del Laboratori Cavendish.<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://www.phy.cam.ac.uk/history|títol = The History of the Cavendish|consulta = 21 desembre 2015|llengua = |editor = Cavendish laboratory|data = }}</ref>[[Fitxer:Portrait of Joseph John Thomson.jpg|thumb|Joseph John Thomson (1856-1940)]]Des de la seva fundació, el Laboratori Cavendish ha tingut gran fortuna en el nomenament de professors que, entre ells, han canviat per complet la nostra comprensió del món físic. Maxwell no visqué per veure les seves teories de l'electricitat, el magnetisme i la física estadística plenament confirmades pels experiments, però el seu llegat pràctic fou el disseny i equipament del Laboratori Cavendish. Maxwell morí el 1879, a la primerenca edat de 48 anys, i fou succeït per [[Lord Rayleigh|John William Strutt]][[Lord Rayleigh|, Lord Rayleigh]] (1842-1919), que fou responsable de la creació d'un curs sistemàtic d'instrucció en física experimental, que ha romàs en el centre del programa d'ensenyament del Laboratori.<ref name=":0" />
[[Joseph John Thomson]] (1856-1940) succeí Rayleigh el 1884 i començà la revolució en la física que havia de conduir al descobriment de la [[mecànica quàntica]] en la dècada de 1920. Durant el seu llarg mandat, possibilità que els estudiants de fora de la Universitat de Cambridge estudiassin per al nou grau de Doctor en Filosofia a partir del 1895. Entre la primera generació d'estudiants de postgrau de física en destaquen [[Ernest Rutherford]] i [[Charles Thomson Rees Wilson]], que, juntament amb J.J. Thomson, guanyaren premis Nobel per les seves investigacions. El descobriment de l'[[electró]] per Thomson, la invenció de la [[cambra de boira]] de Wilson, el descobriment de la [[fissió nuclear]] artificial per Rutherford són exemples dels extraordinaris avenços en la tècnica experimental que marcà el començament del que es coneix com a [[física moderna]].<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://www.phy.cam.ac.uk/history|títol = The History of the Cavendish|consulta = 21 desembre 2015|llengua = |editor = Cavendish laboratory|data = }}</ref>
=== Segle XX ===
[[Fitxer:Rutherford crocodile.jpg|thumb|Gravat a una paret del Laboratori Mond que representa un cocodril, nom amb el qual es coneixia a Rutherford<ref>{{Ref-web|url = http://www.phy.cam.ac.uk/history/years/croc|títol = The Crocodile|consulta = 24 desembre 2015|llengua = |editor = Cavendish Laboratory|data = }}</ref>]]
| |||