Operació Òpera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules i altres canvis menors
m bot: - com Osirak + com a Osirak
Línia 2:
L{{'}}'''Operació Òpera''' (en {{Lang-he| מבצע אופרה}}), també coneguda com a '''Operació Babilònia''' o '''Operació Ofra''', va ser un atac aeri preventiu realitzat per sorpresa per part d'Israel el dia [[7 de juny]] de [[1981]], contra un [[reactor nuclear]] en construcció situat a 17 quilòmetres al sud-est de [[Bagdad]], capital de l'[[Iraq]].<ref name="Cita">{{Cita libro|nombre=Amos|título=Two Minutes over Baghdad|año=2008| editorial=Routledge}}</ref><ref name="Cita"/><ref name="bbc1">{{Cite web|url= http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/june/7/newsid_3014000/3014623.stm|título=1981: Israel bombs Baghdad nuclear reactor|autor=|fecha=7 de juny de 1981|obra=BBC News|fechaacceso=10 de gener de 2011|idioma= anglès}}</ref><ref>{{Cita publicación|autor=Donald Neff|año=1995|título=Israel Bombs Iraq's Osirak Nuclear Research Facility|publicación=Washington Report on Middle East Affairs|volumen=|número=|páginas=81-82|url= http://www.washington-report.org/backissues/0695/9506081.htm|fechaacceso=30 de novembre de 2010|idioma= anglès}}</ref><ref name="fainberg">{{Cita publicación|autor=Anthony Fainberg|año=1981|título=Osirak and international security|publicación=The Bulletin of the Atomic Scientists|volumen=37|número=8|páginas=33-36|url= http://books.google.se/books?id=PQsAAAAAMBAJ&pg=PA33&dq=nuclear+fuel+osirak&hl=sv&ei=tK_0TKaPFY7oOdP-iKsI&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q=nuclear%20fuel%20osirak&f=false|fechaacceso=30 de desembre de 2010|idioma= anglès}}</ref>
 
El [[1976]], l'Iraq va comprar un [[reactor nuclear]] de la classe Osiris a [[França]].<ref name="osiris">{{Cita publicación|autor=Bennett Ramberg|año=1985|título=Nuclear Power Plants as Weapons for the Enemy: An Unrecognized Military Peril|publicación=|volumen=|número=|páginas=xvii|url=|fechaacceso=30 de novembre de 2010|idioma= anglès}}</ref><ref>{{Cita libro|nombre=Anthony H.|título=Iraq and the War of Sanctions: Conventional Threats and Weapons of Mass Destruction|año=1999| editorial=Praeger}}</ref> Tots dos països van afirmar que el reactor nuclear, conegut com a [[Osirak]] pels mitjans francesos i com [[Tammuz (Calendari babilònic)|Tammuz]] (en [[àrab]]: اوسيراك) pels mitjans oficials iraquians, estava sent fabricat amb finalitats pacífiques, com la recerca de l'energia nuclear.<ref name="worldbook">{{Cita libro|nombre=|título=The 1982 World Book Year Book|año=1983| editorial=World Book Inc.}}</ref> No obstant això, el govern israelià veia al reactor com un perill, argumentant que estava dissenyat per a la fabricació d'armament nuclear.<ref name="bbc1"/>
 
El [[7 de juny]] de [[1981]], una esquadrilla de la [[Força Aèria Israeliana]], composta per avions caça bombarders [[General Dynamics F-16 Fighting Falcon|F-16A Netz]], sent escortats per caces [[McDonnell Douglas F-15 Eagle|F-15A Baz]], van bombardejar i van danyar severament el reactor nuclear d'Osirak.<ref name="scott132"/> Israel va defensar la seva actuació argumentant que va procedir en defensa pròpia, i que quedava menys d'un mes abans que la situació es tornés crítica.<ref name="scott132">{{Cita libro|nombre=Shirley V.|título=International Law and the Use of Force: A Documentary and Reference Guide|año=2009| editorial=Praeger}}</ref> No obstant això, altres fonts citen un component polític en l'atac, ja que va tenir lloc tres setmanes abans de les [[Eleccions legislatives d'Israel de 1981|eleccions legislatives de 1981]] per a la formació del nou [[Kenésset]].<ref name="perry">{{Cita libro|nombre=Dan|título=Israel and the Quest for Permanence|año=1999| editorial=McFarland & Co Inc|URL=http://books.google.com/books?id=XGMdvFDJByEC&lpg=PP1&ots=accKaBV5PC&dq=Israel%20and%20the%20Quest%20for%20Permanence&pg=PP1#v=onepage&q&f=false|url= http://books.google.com/books?id=XGMdvFDJByEC&lpg=PP1&ots=accKaBV5PC&dq=Israel%20and%20the%20Quest%20for%20Permanence&pg=PP1#v=onepage&q&f=false}}</ref> En l'atac hi van morir deu soldats iraquians i un enginyer civil francès.<ref name="polakow">{{Cita libro|nombre=Sasha|título=The Unspoken Alliance: Israel's Secret Relationship with Apartheid South Africa|año=2010| editorial=Pantheon}}</ref>