Regne de Kasanje: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m claus sobrants |
m bot: - com '''regne + com a '''regne |
||
Línia 1:
{{infotaula de geografia política}}
El '''regne de Kasanje''' també conegut com a '''regne Jaga''', (1620–1910) va ser un estat precolonial d'[[Àfrica Central]]. Va ser format en 1620 per una banda mercenària d'imbangala, que havia abandonat els rangs de [[Portugal]]. L'estat rep el seu nom del líder de la banda, Kasanje, nebot del cap [[Regne Lunda|lunda]] Kingouri a la fi de l'any [[1613]]<ref>{{ref-llibre|autor=Robert Cornevin, Marianne Cornevin|títol=Histoire de L'Afrique : L'Afrique précoloniale, 1500-1900|volum=2|editorial= Payot|lieu= |any=1966|url=https://books.google.es/books?id=ZgRRAQAAIAAJ&dq=1613&pg=PA69&redir_esc=y|pàgina=69|surligne=1613}}</ref> que va establir els seus seguidors al [[riu Cuango]] superior. El poble Kasanje va ser governat pel Jaga, un rei que va ser escollit entre els tres clans que van fundar el regne.<ref name=Cambridge>{{ref-llibre|títol=The Cambridge History of Africa: From c. 1600 to c. 1790 |cognom=Fage |nom=J. D. |autor2=Oliver, Roland |any=1975 |editorial=Cambridge University Press |lloc=Cambridge |isbn=0-521-20413-5 |pàgina=355 |url=https://books.google.com/books?id=O3pPwhiWuPYC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false |consulta= 16 juny 2010}}</ref>
En 1680 el viatjant portuguès [[António de Oliveira de Cadornega]] va estimar que el regne tenia 300.000 habitants, de les quals 100.000 podien empunyar armes. No obstant això, s'assenyala que aquesta afirmació pot ser exagerada.<ref name=Cambridge/> El regne de Kasanje va romandre en un estat constant de conflicte amb els seus veïns, especialment el regne de [[Matamba]], regit per la reina [[Ana de Sousa|Nzinga Mbande]]. L'estat Imbangala es va convertir en un fort centre comercial fins a ser eclipsat per les rutes comercials [[ovimbundu]] en els anys 1850. Kasanje va ser finalment incorporat a l'[[Història colonial d'Angola|Angola portuguesa]] el 1910-1911.
| |||