Santa Eulàlia (barri de l'Hospitalet): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{IGP}}
Etiqueta: editor de codi 2017
m bot: - com Cal Ramonet.<ref>{{Ref- + com a Cal Ramonet.<ref>{{Ref-
Línia 28:
A finals del s. XVIII, alguns grans propietaris del Delta van plantejar la possibilitat de construir un canal de regadiu. El [[Canal de la Infanta]] s’inaugurà el 1819. Partia de [[Molins de Rei]] i travessava el terme municipal de l’Hospitalet unos metres per sobre del camí a Cornellà, en els primers contraforts del Samontà. Poc després de creuar la Riera Blanca girava cap el mar. El canal va permetre, amb una densa xarxa de séquies, que la Marina de l’Hospitalet esdevingués terra de regadiu. Els cereals tradicionals deixaren part del seu espai a l’arròs, al blat de moro i finalment a les hortalisses, al voltant del 1900.
 
L’hostal de La Bordeta fou creat en la segona meitat del segle XVII i es va mantenir, amb les transformacions arquitectòniques i jurídiques necessàries, fins a finals del segle XX. Treia profit de la proximitat del camí amb Barcelona, i dels avantatges fiscals de ser a la banda hospitalenca de la frontera. Durant molt de temps dels segles XIX i XX, els productes que entraven a Barcelona havien de pagar uns impostos, “els consums” en uns punts de vigilancia, “els burots”. Fins i tot, a finals del XIX, el contraban era un negoci florent. En les darreres dècades fou conegut com a Cal Ramonet.<ref>{{Ref-web|url=https://santaeulaliaelementsperaunacronica.wordpress.com/|títol=El barri de Santa Eulàlia. Elements per a una crònica|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
A l’espai de l’actual barri de Sta. Eulàlia van aparèixer, a finals del s. XVIII, els “prats d’indianes”, extensions on es blanquejaven al sol peces de tela (les indianes) elaborades en les manufactures tèxtils de Barcelona. Signifiquen la primera manifestació d'allò que transformarà profundament el barri : la industrialització. Tenim notícia que al barri hi havia el Prat de la Manta i el Prat dels Maons.