Spitfire: diferència entre les revisions

A principis del seu desenvolupament, el motor Merlin no tenia [[Injecció de combustible|d'injecció]] directa. Això vol dir que tant el Spitfire com els [[Hawker Hurricane|Hurricane]], a diferència dels [[Messerschmitt Bf 109|Bf 109E]], eren incapaços de posar el morro cap avall, simplement fer una picada. Això va significar que un ''caça'' de la [[Luftwaffe]] podia, simplement, escapar d'un atac fent un "toc" en una immersió d'alta potència (picar a tota potència, maniobra usada pels pilots de la Luftwaffe molt sovint), deixant enrere el Spitfire, perquè el carburant forçat per la força [[Inèrcia|de la inèrcia]] sortia del [[carburador]]. Els pilots de la RAF aviat van aprendre a fer un mig ris amb els seus avions abans de llançar-se a perseguir els seus opositors.{{sfn|McKinstry|2007|p=205}} Els carburadors van ser adoptats perquè, segons Sir ''Stanley Hooker'' explicava, es creia que el carburador ''"augmentava el rendiment del compressor, augmentant així la potència del motor"''.{{sfn|McKinstry|2007|p=206}} El març de 1941, un diafragma metàl·lic va ser inserit en la línia del combustible per restringir el flux de combustible al màxim que el motor podia consumir. Si bé no va solucionar el problema de la manca inicial de combustible en un picat, es va reduir el problema més greu que carburador s'inundi amb el combustible de les bombes de combustible quan s'està en forces negatives "g". El que es coneix com a "''Miss Shilling's orifice''" (el forat de la senyoreta Stirlling) va ser inventat per ''Beatrice “Tilly” Shilling''. Altres millores s'han introduït al llarg de la sèrie Merlin, per la ''Bendix Corporation'' fabricaven els carburadors a pressió, que van ser dissenyats per permetre que el combustible flueixi en totes les actituds de vol, introduïts en el 1942.{{sfn|McKinstry|2007|p=206}}