Teoria àcid-base de Lewis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
m bot: - com [[Nucleòfil|nucleòfi + com a [[Nucleòfil|nucleòfi |
||
Línia 27:
<center>[[Fitxer:Lewis acid-base equilibrium.png|200px|Equilibri àcid-base]]</center>
La major o menor [[electronegativitat]] d'algun dels àtoms en un compost determina el seu caràcter àcid o bàsic. L'[[afinitat]] pels electrons d'un àtom combinat es coneix com a [[Electròfil|electrofília]] i, inversament, la tendència a cedir electrons es coneix com a [[Nucleòfil|nucleòfila]]. Un compost pot imaginar-se format per la combinació d'un radical electròfil amb un radical nucleòfil i les reaccions poden suposar-se produïdes pel desplaçament d'un radical electròfil o nucleòfil dèbil per un altre de més fort. Aquests conceptes permeten l'explicació de moltes reaccions orgàniques.
La teoria de Lewis elimina la posició única del protó en la [[teoria àcid-base de Brønsted-Lowry|teoria de Brønsted-Lowry]] però els àcids en aquesta teoria no ho són en la de Lewis, que assigna aquest caràcter al protó. Així en la teoria de Lewis el clorur d'hidrogen, és la combinació de la base <chem>Cl-</chem> amb l'àcid <chem>H+</chem> i quan reacciona amb l'aigua, que és una base, es produeix un desplaçament de la base <chem>Cl-</chem>, més dèbil, per la base més forta <chem>H2O</chem>.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Babor |nom=J.A. |cognom2=Ibarz |nom2=J. |títol=Química General Moderna |llengua=castellà |edició=8a |editorial=Marín |lloc=Barcelona |any=1979 |isbn=84-7102-997-9}}</ref>
| |||