Trèvers: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra |
m bot: - com referit a + com a referit a |
||
Línia 8:
Les variants ortogràfiques ''Treveri'' i ''Treviri'' es troben en textos llatins des de l'època del ''[[De Bello Gallico]]'' de Cèsar i els ''[[Annals (Tàcit)|Annals]]'' de [[Tàcit]]. Els textos llatins coincideixen en general en què la primera vocal és ''-e-''.<ref name="Long">George Long. [http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus:text:1999.04.0064:entry=treveri-geo&highlight=treveri "Treveri".] a William Smith (ed., 1854) ''Dictionary of Greek and Roman Geography''.</ref> Per la seva banda, els textos [[grec antic|grecs]] donen sobretot ''{{lang|grc|Τρηούϊροι}}'' (transliterat ''Treouïroi)'').<ref name="Long"/> Variants com ara ''Treberi'' i ''{{lang|grc|Τρίβηροι}} (Tribēroi)'' apareixen a [[Plini el Vell]] i [[Ptolemeu]], respectivament. S'han documentat també algunes formes divergents, com ara ''{{lang|grc|Τριήροι}} (Triēroi)'' a Ptolemeu i ''{{lang|grc|Τρηοῦσγροι}} (Trēousgroi)'' a [[Estrabó]].
El nom s'ha interpretat com a referit a un "riu que flueix" o a "travessar el riu".<ref name="Falileyev">Alexander Falileyev (2006). ''[http://hdl.handle.net/2160/282 Draft Version of a Dictionary of Continental Celtic Place-Names.]''</ref> [[Rudolf Thurneysen]] proposa interpretar-lo com al [[llengua celta|celta]] ''tre-uer-o'', seguit per [[Xavier Delamarre]]<ref>[[Xavier Delamarre]] (2003), ''Dictionnaire de la langue gauloise'', éditions errance.</ref> amb l'element ''tre'' < ''*trei'' 'a través', 'a través de' (cf. llatí ''trans'') i ''uer-o'' 'travessar un riu', de manera que el nom ''Treveri'' podria significar 'els transbordadors' perquè aquest poble ajudava a passar el riu [[Mosel·la]].
Els trèvers tenien una deessa especial del gual anomenada ''[[Ritona]]'' i un temple dedicat a ''Uorioni Deo''. ''treuer-'' es pot comparar amb l'[[irlandès antic]] ''treóir'' 'guiatge, passar a gual', 'lloc on travessar el riu, gual'. El mot ''uer-'' / ''uar-'' es pot relacionar amb un d'[[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]] que significa 'corrent', 'riu' ([[sànscrit]] ''var'', [[nòrdic antic]] ''vari'' 'aigua'), que es pot trobar en molts noms fluvials, especialment a França: [[Riu Var|Var]], [[Vire]], [[Vière]] o en topònims com ara [[Louviers]] o [[Verviers]], etc. La primera síl·laba s'allarga i realça ''(Trēverī)'' als diccionaris llatins,<ref>''Collins Latin Dictionary Plus Grammar'' (1997). HarperCollins. {{ISBN|0-00-472092-X}}; Perseus Word Study Tool. [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/morphindex?lookup=Treveri&lang=la Morphological Analyses for Inflected Latin Words]</ref> d'acord amb la seva etimologia celta, donant així la pronunciació llatina clàssica [ˈtreːwɛriː]. La ciutat de [[Trèveris]] ({{lang-fr|link=no|Trèves}}, [[luxemburguès]]: ''Tréier'') deriva el seu nom del llatí tardà locatiu ''in Trēverīs'' per l'anterior ''[[Augusta Treverorum]]''.
| |||