Biscúter: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra
m bot: - estat a països + estat en països
Línia 16:
 
== El mercat de l'automòbil a l'estat espanyol durant els anys cinquanta ==
L'automòbil no havia mai estat un producte de consum massiu a l'[[estat espanyol]], com ho havia estat aen països com ara els [[Estats Units]], [[Nova Zelanda]] o [[Austràlia]], ja des de meitat dels anys deu, o als països més industrialitzats d'[[Europa]] com [[Anglaterra]], [[França]] o [[Alemanya]], a partir de la recuperació econòmica que suposaren els anys vint, després de la [[Primera Guerra Mundial]]. Malgrat tot, a Catalunya hi havia florit un bon nombre de pioners de l'automoció i s'hi havia establert una important indústria ja des de començaments del [[segle XX]] (amb marques com ara [[Hispano-Suiza]] o [[Elizalde]]), destacant-ne la important fàbrica del barri de [[Sant Andreu de Palomar|Sant Andreu]] a Barcelona on es produïen els Hispano-Suiza, de gran prestigi internacional, abans de passar a anomenar-se [[Pegaso]] i construir-hi exclusivament camions d'ençà de [[1946]].
 
A la pobra i rural Espanya de la primera meitat del segle, però, l'automòbil fou un bé escàs i car, tot i que era un element molt present a les grans ciutats, especialment els models [[Ford Motor Company|Ford]] o [[Citroën]]. La guerra havia empitjorat encara més el poder adquisitiu de la població, la qual tenia molta més urgència per a sobreviure que per a adquirir un vehicle. L'espanyol era llavors, juntament amb [[Portugal]], l'únic estat europeu amb un règim de caràcter feixista i tant els països del bloc comunista com els del capitalista el mantenien aïllat del seva influència i ajut comercial. En aquesta situació de soledat asfixiant, el règim franquista mirava de tirar endavant l'economia com podia, havent de crear la seva pròpia tecnologia i indústria, amb els seus mitjans limitats i matèries primeres gairebé inexistents. De tota manera, després dels durs anys quaranta, semblava que a la següent dècada es podia albirar una minsa millora, alhora que el règim mirava, de mica en mica, d'obrir-se al món.