Opinió pública: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - donarà poc a + donarà a poc a
Línia 10:
Habermas concep aquesta teoria com un debat públic en el qual es delibera sobre les crítiques i propostes de diferents persones, grups i classes socials. Va tibar els fils i va buscar en la història més recent com podia haver sorgit aquesta tendència. Fins que va arribar a [[Anglaterra|l’Anglaterra]] burgesa del [[segle XVIII]]. En aquells moments, Anglaterra estava a punt d’expandir-se i va arribar a quadruplicar els beneficis de la corona. Al segle XVIII a Anglaterra es comença a observar el creixement de la [[cultura urbana]], que ens parlava del desenvolupament d’un nou [[estil de vida]]: teatres, operes i museus, creixement d’estructures de cultura, biblioteques públiques i les grans editorials. A més, la producció literària i de premsa, s’apropava a les masses. El que la cultura urbana estava provocant era un augment de la formació cultural de la població: s’havien format i tenien una opinió fomentada. A part d’això, es produeix l’aparició de grups de debat públic sobre els afers polítics situats entre l’[[esfera privada]] i l’[[esfera estatal]]. Es reunien en bars i cafès.
 
Considera que després del desenvolupament en el segle XVIII, l'espai públic on és possible l'opinió pública i que és "controlat per la raó" entra en declivi, ja que la [[publicitat crítica]] donarà a poc a poc lloc a una publicitat "de demostració i manipulació ", al servei d'interessos privats.<ref>{{Ref-web|url=https://ddd.uab.cat/record/819|títol=La opinión pública en Habermas|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
Com a conclusió, deia que l'esfera pública burgesa va ser el naixement dels àmbits de debat informatiu, públic i raonat per la consolidació del qual va ser clau el sorgiment de la [[premsa comercial lliure]], la independent. Aquest model de premsa independent va funcionar fins al 1870.