Boeing B-52 Stratofortress: diferència entre les revisions

El juny de 1947, els requeriments militars van ser actualitzats i el ''Model 464-17'' ja no complia amb tots, no tenia suficient abast. Es feia obvi per a la Força Aèria que, fins i tot amb actualitzacions de rendiment, el ''XB-52'' seria obsolet ja al moment en què entrés en producció oferiria poca millora sobre el [[Convair B-36]], que hauria de substituir. Com a resultat, tot el projecte va ser paralitzat durant sis mesos. Durant aquest temps, Boeing va continuar perfeccionant el disseny obtenint com a resultat el ''Model 464-29'' amb una velocitat màxima de 730 km/h i un abast proper als 8.500 quilòmetres (5000 milles).{{harvnp|Knaack|1988|p=210}} El setembre de 1947, es va convocar el Comitè de Bombardeig Pesat (''Heavy Bombardment Committee'') per determinar els requeriments de rendiment per a un bombarder nuclear. Formalitzats el 8 de desembre de 1947, aquests demanaven una velocitat màxima d'uns 800 km/h i un abast d'uns 13000 km, molt més allàenllà de les capacitats del ''464-29''.{{harvnp|Knaack|1988|pp=210–211}}