Guerra del Francès: diferència entre les revisions

=== Aixecament contra els francesos ===

{{AP|Aixecament del 2 de maig}}

L'aixecament contra els francesos va partir de les classes populars i dels notables locals. Va començar com una sèrie de motins espontanis, però la seva reiteració i la seva ràpida expansió per tota Espanya permeten entreveure cert grau d'inducció o, si més no, de coordinació. És probable que el detonant fos la pressió de les tropes d'ocupació sobre la població civil, l'obligació de mantenir a un exèrcit depredador d'aliments i béns de consum bàsic, sobretot quan Espanya havia travessat recentment per un cicle de fams i males collites. Ja a l'abril va haver-hi revoltes en ciutats com [[Lleó]] o [[Burgos]], si bé, després de l'[[Aixecament del 2 de maig|aixecament de Madrid]], el 2 de maig de 1808, les accions contra els ocupants es van propagar per tota [[Espanya]]. La difusió de les notícies sobre la repressió exercida per l'exèrcit invasor a [[Madrid]] i a altres localitats va encoratjar la insurrecció. Així mateix, la revolta va tenir certa continuïtat amb el [[Motí d'Aranjuez]], que va derrocar a [[Manuel Godoy|Godoy]] al març de 1808: els qui llavors havien combatut l'aliança contra [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] es van unir de nou contra l'exèrcit del Nord. Un sector majoritari de l'[[Església catòlica|Església]], que considerava en perill la religió i la tradició davant l'onada secularitzadora provinent de [[França]], va viure l'aixecament com una croada. El baix clergat va ser un eficaç agent mobilitzador: la seva agitació i les seves proclames van resultar crucials per transformar una sèrie de revoltes aïllades en una escomesa general contra els francesos que es va estendre amb força en mitjans populars.