Diferència entre revisions de la pàgina «Rafael Benet i Vancells»

m
bot: - postguerra=== A la + postguerra=== En la
m (|miniatura|dreta -> |miniatura)
m (bot: - postguerra=== A la + postguerra=== En la)
 
===La postguerra===
AEn la postguerra abandonà la crítica d'art i es concentrà en la redacció de monografies, considerades modèliques, sobre artistes que havia conegut o admirava com [[Manolo Hugué]] (1942), [[Darío de Regoyos]] (1945), [[Diego Velázquez|Velázquez]] (1946), [[Isidre Nonell]] (1947), [[Antoni Viladomat]] (1947), [[Xavier Nogués]] (1949), [[Joaquim Vancells]] (1954) o [[Joaquim Sunyer]] (1975). Publicà així mateix síntesis sobre el [[futurisme]] i el [[dadaisme]] (1949), l'[[impressionisme]] (1953) i el [[simbolisme]] (1953) que en el seu moment assoliren un ressò important i que acrediten un coneixement de la pintura europea del seu temps molt superior al dels autors de monografies semblants.
 
Entre [[1940]] i [[1952]] realitzà nombroses exposicions individuals i trobà en la terrassa del ''Cafè d'en Biel'' de Tossa el tema més representatiu de tota la seva obra. A les obres de la sèrie del Cafè d'en Biel la inicial influència [[Cézanne|cezaniana]] és substituïda per un apropament a l'estètica dels [[nabis]]. El [[1947]] participà, a Madrid, al Salón de los Once, que inspirava [[Eugeni d'Ors]].
1.128.294

modificacions