Associació d'Estudis Reusencs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaços |
m bot: - cultura a la + cultura en la |
||
Línia 1:
{{Infotaula d'organització}}
'''L'Associació d'Estudis Reusencs''' és una entitat cultural de la ciutat de [[Reus]], dedicada a la publicació de llibres i articles que facin referència a la història o la societat reusenca, o bé d'escriptors locals, en una col·lecció coneguda com a "[[Edicions de la Rosa de Reus]]". Fou fundada el [[1953]]<ref>{{GEC|0055046|Reus}}</ref> per [[Gaietà Vilella i Puig]], un financer reusenc relacionat amb la darrera banca local (la [[Banca Vilella]]), que procedia de la [[Lliga Catalana (partit)|Lliga]], i en foren impulsors [[Ferran Casajuana Escofet|Ferran Casajuana]], el doctor [[Josep Maria Aluja Pons|Aluja Pons]], cirurgià, i Ramon Salvat Rius, i des de l'inici en dugueren la direcció intel·lectual [[Josep Iglésies i Fort|Josep Iglésies]] i [[Salvador Vilaseca i Anguera]] (conseller-assessor, i després president de l'Associació el 1967). Els primers volums de la col·lecció els editava a Barcelona [[Salvador Torrell i Eulàlia|Salvador Torrell]], Torrell de Reus.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Amorós|nom = Xavier|títol = Temps estranys vol. II: 1951-1960|data = 2002|editorial = Associació d'Estudis Reusencs|lloc = Reus|pàgines = 135|isbn = 8493232408}}</ref> [[Albert Manent i Segimon|Albert Manent]] explica que la idea es va gestar en un sopar d'homenatge a un mestre Reusenc, [[Francesc Cros Reig|Francesc Cros]], i que Salvador Torrell, amb molt d'entusiasme, va parlar amb Gaietà Vilella fins a convèncer-lo de la necessitat de l'editorial. Vilella se sentí afalagat pel fet de què el consideressin un mecenes, i va acceptar. També diu que [[Joaquim Santasusagna]], potser l'intel·lectual més compromès amb la llengua i la cultura
Les obres publicades són molt nombroses, entre elles les memòries del poeta [[Xavier Amorós]] (''Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca. Llibre primer, 1941-1950''), les obres del filòleg [[Jordi Ginebra i Serrabou]] ("''Antoni de Bofarull i la Renaixença''", 1988 i "''El grup modernista de Reus i la llengua catalana''", 1994), les del jurista [[Antoni Pedrol i Rius]] (''Estudio sobre el proceso del asesinato del general Prim''),<ref name="v1960">La Vanguardia, 28/12/1960, [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1960/12/28/pagina-35/32728318/pdf.html HOMENAJE AL DOCTOR DON ANTONIO PEDROL RIUS]</ref> del filòleg Josep Lluís Savall Rom (''El vocabulari dels pescadors de Cambrils'')<ref>revistacambrils.com, [http://www.revistacambrils.com/index.php?c_noticia=2087 Mor el cambrilenc Josep Lluís Savall Rom, autor del llibre "El vocabulari dels pescadors de Cambrils"]</ref> i les dels historiadors locals [[Salvador Vilaseca i Anguera]],<ref>reusdigital.cat, [http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=22489 Reeditat el llibre de Salvador Vilaseca sobre les estacions de sílex del Priorat (1936)]</ref> Albert Arnavat, Pere Anguera<ref>{{ref-web|url=http://ccuc.cbuc.cat/record=b2340346~S23*cat|consulta=11-II-2014|títol=Societat, sociabilitat i ideologia a l'àrea reusenca}}</ref> i Ramon Amigó Anglès<ref>{{ref-web|url=http://ccuc.cbuc.cat/record=b1543454~S23*cat|consulta=11-II-2014|títol=Noms actuals i pretèrits del terme antic de Cornudella de Montsant}}</ref> ha rescatat textos inèdits del segle XVIII ([[Celedoni Vilà i Torroja|Saldoni Vilà]]), o del XIX (el dietari d'[[Antoni Pons Anguera|Antoni Pons]] i la voluminosa història de la [[Primera Guerra Carlina|primera guerra carlista]] d'[[Antoni de Bofarull i de Brocà|Antoni de Bofarull]]), i reeditat en facsímil revistes reusenques de difícil accés (''[[Eco de Reus]]'', ''[[El Centinela de la Patria en Reus]]'', ambdós de la guerra del Francès o ''[[La Veu del Camp]]'', portaveu de l'[[Associació Catalanista de Reus|Associació Catalanista]] entre 1885 i 1890), en quatre volums). El catàleg conté biografies ([[Baldomer Galofre i Giménez|B. Galofre]], [[Marià Fortuny i Marsal|M. Fortuny]], [[Joan Rebull Torroja|J. Rebull]], [[Josep Llunas i Pujals|J. Llunas i Pujals]]...), la transcripció del ''[[Llibre de la Cadena de Reus|Llibre de la Cadena]]'', que recull les primeres ordinacions de la ciutat, i el fogatge de [[1496]]. Inclou també [[Toponímia|toponímies]] ([[Reus]], [[Castellvell del Camp|Castellvell]], [[Prades]], [[Les Borges del Camp]]...) i llibres d'[[etnografia]] i cultura popular (catàlegs de [[goigs]] i romanços, jocs infantils, costumari ...). Una obra a destacar és ''Reus su entorno en la prehistoria'', del doctor Vilaseca, considerat el seu testament en vida i on resumeix la seva tasca feta al llarg de moltes dècades, dedicades a l'excavació i a l'estudi de la prehistòria al [[Baix Camp]]. [[Joaquim Santasusagna i Vallès|Joaquim Santasusagna]] hi va veure reeditat l'estudi sobre l'aportació dels reusencs a la literatura catalana, ''Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900'', publicat de forma clandestina el 1949.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=De les lletres i les arts: notes d'història cultural|url=|edició=|llengua=|data=2005|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|lloc=Reus|pàgines=280|isbn=8493410810}}</ref>
|