Hotel Formentor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m bot: - càrrec a la + càrrec en la
Línia 19:
 
==Nova etapa: Converses poètiques i Premis Formentor ==
La companyia catalana Hotels de Muntanya se'n va fer càrrec aen la postguerra. L'any 1954 passà a un grup d'empresaris mallorquins encapçalats per Joan Buadas Salas. El 1955 s'hi celebrà el I Congrés Lul·lístic Internacional. L'any 1959, Bartomeu Buadas, que era amic de [[Camilo José Cela Trulock|Camilo José Cela]], es va assabentar que Cela tenia la intenció d'organitzar unes converses poètiques entre poetes de distintes llengües, va oferir les instal·lacions de l'hotel, iniciant les ''Converses Poètiques de Formentor'', i va preparar, a més, el Club dels Poetes, que l'editor i escriptor [[Carlos Barral i Agesta|Carlos Barral]] va descriure com ''Un impossible club nàutic edificat en una raconada rocosa, enfront d'un illot amb cabres salvatges que Camilo havia batejat així per a l'ocasió i on havia instal·lat a prop grans gàbies per a papagais''.
 
L'any següent, i en el marc dels Col·loquis Internacionals de Novel·la, es crearen els Premis Formentor i el ''Prix International des Éditeurs'', ambdós dotats amb 10.000 dòlars. La xifra més alta mai no vista d'un premi literari. Es reunien a l'hotel les editorials més importants del món: Gallimard (París), Einaudi (Torí), Weidenfeld & Nicholson (Londres), Rowolhlt Verlag (Hamburg), Grove Press (Nova York) i [[Editorial Seix Barral|Seix Barral]] (Barcelona). A la primera convocatòria, el guardonat amb el Premi Formentor va ser Juan Garcia Hortelano per ''Tormenta de verano'', publicada simultàniament en dotze llengües, mentre que el Premi Internacional es concedí ex-aequo a [[Samuel Beckett]] i a [[Jorge Luis Borges]]. La dictadura franquista prohibí l'esdeveniment i se'n mantingué uns anys el nom, però no la trobada, que es traslladà a [[Illa de Corfú|Corfú]].