Caterina Albert i Paradís: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - Ja a la + Ja en la
m bot: - participava a la + participava en la
Línia 17:
Va formar-se principalment a casa de manera autodidacta i, per això, rebé una forta influència intel·lectual de la seva àvia materna (Caterina Farrés i Sureda) i de la seva mare. Segons reconeix Albert en una carta, no cursà cap tipus d'estudi reglat "per ser la gran" dels germans i per "no poder deixar sols els majors, delicats de salut".{{sfn|Muñoz|2016|p=16-17}} Tot i així, va assistir breument a l'escola de la vila el 1873, a l'edat de quatre anys, i on segons relata en ''Mosaic'' (1946) no en guardava un bon record. També va ser interna en un col·legi de monges de [[Girona]] durant un any de la seva [[adolescència]], on va aprendre [[francès]] i [[piano]].{{sfn|Muñoz|2016|p=14-15}}
 
En l'àmbit de les arts, va fer els primers passos en la pintura i l'escultura durant l'etapa de [[adolescència|l'adolescència]] amb el mestratge del seu avi patern i padrí (Josep Anton Albert i Massot). També va rebre el mestratge del pintor [[Sevilla|sevillà]] Félix-Antonio Alarcón quan s'instal·là a la casa pairal de la família entre 1883 i 1884; amb ell va dominar la [[pintura a l'oli|figura a l'oli]]. Així, per exemple, l'any 1896 participava aen la tercera edició de l'Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona, amb un retrat a l'oli.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Catálogo ilustrado de la tercera exposición de bellas artes e industrias artísticas|url=https://ddd.uab.cat/record/59789?ln=ca|edició=|llengua=castellà|data=1896|editorial=Ajuntament de Barcelona, J. Thomas & Cia|lloc=Barcelona|pàgines=cat. 223, p. 65|isbn=}}</ref>
 
Va rebre classes de [[flauta]] per Rossend Mercader i de piano per Salvador Mundi. Finalment, el 1900, va rebre classes d'escultura amb el mestratge de Josep Carcassó, nebot de la família Sitjar-Carcassó, amics de la família que la influenciarien molt i mitjançant els quals coneixeria persones clau en la seva trajectòria, com el seu representant literari, Fèlix Clos.{{sfn|Muñoz|2016|p=18-19}} A partir de 1884, les seves visites a Barcelona són cada cop més freqüents i explota cada cop més l'oferta cultural de la [[Ciutat Comtal]] de nou per l'impuls i l'amistat del matrimoni Sitjar-Carcassó. És a partir de llavors que comença la seva [[correspondència]] amb personatges de l'època com [[Joan Maragall i Gorina|Joan Maragall]], [[Narcís Oller i Moragas|Narcís Oller]] o [[Francesc Matheu i Fornells|Francesc Matheu]].{{sfn|Muñoz|2016|p=20-21}}