Consentiment informat: diferència entre les revisions

Quan es tracta d'implantar el Consentiment Informat, dins l'àmbit de la ACP en les residències de persones grans, s'han de superar certes “barreres” que, socialment, dificulten veure a la persona gran com un esser autònom. Amb l'edat, la societat molt cops invalida els seus judicis, adoptant una actitud paternalista que bloqueja el principi d'autonomia. En aquest punt s'han de fer dos diferenciacions importants:<ref>{{Ref-publicació|cognom=Genua|nom=María José|article=Modelo de atención centrada en la persona mayor frágil institucionalizada.|publicació=Convenio de colaboración entre la Consejería de Empleo y Asuntos Sociales del Gobierno Vasco y la Fundación Instituto Gerontológico Matia (Fundación Ingema)|url=|data=|pàgines=}}</ref>

 

 

- El Consentiment Informat en persones grans no autònomes cognitivament: La família o persones responsables de la seva tutela, seran qui rebran la informació sobre els procediments, de manera que també es faci partícip a la persona a través dels seus representants legals. És molt important, en aquests casos, esbrinar si la persona va expressar, en algun document de caràcter legal, els seus desitjos i preferències sobre possibles procediments futurs (per exemple, en un document d'Últimes Voluntats). S'hauria d'afegir una última recomanació en aquest cas: tot i tractar amb una persona cognitivament no autònoma, això no significa obviar directament qualsevol tipus d'informació que se li pugui oferir sense intermediaris. En la pràctica assistencial, s'ha comprovat que explicar determinats procediments de forma comprensiva per la persona amb deteriorament cognitiu, és molt positiu per la seva autoestima i tranquil·litat, ja que percep confiança, implicació i dignitat.