Gastó Joan Baptista de França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|right -> |miniatura |
m bot: - rei al setge + rei en el setge |
||
Línia 11:
Cultivat i refinat,<ref>Amant de les ciències i de les arts (protector de la tropa de [[Molière]],), mecenes, col·leccionista, músic, etc.</ref> però vel·leïtós i inconstant,<ref>D'ell el cardenal de [[Retz]] diu: {{Citació|Pensava en tot però no volia res}}</ref> Gaston de França va passar la seva vida a maquinar, en principi contra el seu germà i el [[Cardenal Richelieu]] (preferint a la seva [[Absolutisme|centralització absolutista]] una monarquia mixta amb representació dels cossos socials a través de les assemblees d'Estats provincials o generals), després contra la seva cunyada [[Anna d'Espanya|Anna d'Àustria]] i el cardenal [[Giulio Raimondo Mazzarino|Mazzarino]]. Aquestes conspiracions van encallar sempre, a falta d'un efectiu projecte polític. Gastó va denunciar sovint els seus còmplices, després els va veure morir (veure [[Joan Baptista d'Ornano]], [[Enric de Talleyrand-Périgord, comte de Chalais]], [[Enric II de Montmorency]], i [[Henri Coiffier de Ruzé d'Effiat]]. Per venjar-se, va crear un consell de «vauriennerie» (Dones valuoses), dels cortesans i amics amb qui va portar una vida desordenada (és considerat jugador i aficionat a les dones).<ref>Henri Sacchi ''La guerre de trente ans : L'Empire supplicié'', Edicions L'Harmattan, 2003, pàg. 159.</ref>
El 1628, va tenir el comandament de l'exèrcit que va assetjar La Rochelle i el 1636 el de la Picardia el 1636. El [[1630]], va participar en la revolta del duc de Montmorency. Al capdavant d'un exèrcit de mercenaris, va cridar al regne a la revolta, abans de fugir a Lorena després de la derrota de Montmorency a [[Castellnou d'Arri|Castelnaudary]]. A instàncies del seu confessor Charles de Condren es va reconciliar amb el rei a [[Troyes]], el 18 d'abril de 1630. El 1631-1632 va intrigar a Lorena i va publicar un manifest polític contra l'absolutisme. El [[1634]], va signar un tractat secret amb [[Espanya]] i va maquinar contra el [[cardenal Richelieu]] amb el [[comtat de Soissons|comte de Soissons]]. A la tardor de [[1636]], va participar al costat del rei
Però el [[1638]], el naixement inesperat d'un [[delfí]] (el futur Lluis XIV de França) el va privar del rang de primer hereu de la corona. Perdé el seu crèdit financer, i no va poder continuar la reconstrucció del [[castell de Blois]] que havia iniciat. El [[1642]], la conjuració de Henri Coiffier de Ruzé d'Effiat, marquès de Cinq-Mars, que apuntava a fer de Gastó el tinent general del regne, va fracassar. El 1642 va empènyer a Cinq-Mars però després el va abandonar i el marquès serà executat.
| |||